dilluns, 28 de maig del 2007

Eleccions. Post 1.Vots en blanc.

Desprès de molt anys de tenir la oportunitat de votar, la primera vegada que he votat en blanc ha estat en les eleccions celebrades ahir. Aquest és doncs que avui, m'hagi interessat el valor donat als vots en blanc. Les dades són interessants, i crec que lliguen bastant amb el desencís general pel món de la política i el nivell dels nostres polítics. Analitzem els números:

- vots en blanc a La Garriga ( el meu poble ), amb un nivell de participació del 58,41 %, 343 vots en blanc. En les eleccions del 2003, n'hi va haver 155. El tall per aconseguir un regidor està al voltant dels 350 vots.

- vots en blanc a Barcelona, amb un nivell de participació que no arriba al 50%, el sisè partit seria el dels vots en blanc.

-vots en blanc a Catalunya, amb el nivell d'abstenció més alt de l'estat espanyol, han passat de 45000( 1,71 % ) al 2003 a 89617 ( 3,10% ) enguany.El % de vots en blanc més alt en tot l'estat espanyol.

- vots en blanc a l'Estat Espanyol, han passat de 1,74% dels vots a 1,90 al 2003 amb 427.234 vots d'enguany.

Bé, sembla que les xifres són prou importants com per dedicar-hi una mica d'atenció, doncs el descontent és cada vegada més gran. O potser no els interessa als partits polítics?

Oriol

dimecres, 23 de maig del 2007

Marxi ja senyor Eto'o!!


1.Si algun dia soy un problema me voy, novias no me faltan.
2.Con quien tengo mas afinidad es con el utillero.
3.Rjkaard no me puede reprochar nada, siempre corro.
4.Hay que apartar a los que ensucian el vestuario
5.La gente me pega por defender a Laporta
6.Por mucho que escriban no me mataran.
Ja va fer petar el vestuari mesos enrera a Vilafranca, i ara , desprès d'un partit bo del Barça i jugant-se la lliga, el senyor Eto'o sempre acompanyat del seu super ego, en comptes de callar , fer pinya i agrair els elogis rebuts des de l´últim partit torna a parlar quan no toca. Malinterpreta i torna a equivocar-se. Ja ho té això la ignorància. No va fer res al Madrid, ni tansols va jugar amb l'Espanyol , s'amaga quan Camerún ha de tirar un penal decisiu i desprès critica al company que el falla, i va ser el Barça qui el va treure del Mallorca. Amb tots els respectes ,del Mallorca! El senyor és gran perquè el Barça l'ha fet gran. Per estètica, manera de fer, luxe, cotxes i tonteries egòlatres, no us fa la sensació de que Eto'o seria el típic galàctic? El Barça ja n'ha tingut molts de desagraïts amb poca classe personal i moral. El Barça fa grans als bons davanters. Que ningú tingui por, un altre farà el mateix que fa el senyor Eto'o, i tindrem la sort d'aguantar menys tonteries.
CALLA D'UNA VEGADA I MARXA ALLÀ ON ET VULGUIN!

L'esquerra política i els temes de futur...

Fa dies que ens els meus post, critico la feina dels polítics catalans ( Espanya ja seria un tema a part ), doncs com he insistit, no crec que estiguin a l'alçada de les necessitats del país. Convindria que deixessin de jugar a "Salsa Rosa", i es posessin a treballar, deixar-se de declaració i contradeclaració , posant-se al servei del país. Si aconseguissim això, també seria convenient que part de la premsa catalana , en comptes de caure en el joc ( quants actes de campanya hem vist que només hi ha el candidat, els assessors de premsa i els periodistes que cobreixen la campanya? ), fossin crítics complint el seu paper.

Però el tema que realment em preocupa, és el paper que fa l'esquerra al nostre país. Com pot ser que els polítics que es diuen d'esquerres segueixin fent aquest paper de progres sortits de la dictadura intentant ser políticament correctes en comptes de modernitzar-se i començar a aprendre a dir que no. Penso, i arriscant-me a que es malinterpretin els meus ideals, que si l'esquerra catalana no comença a tractar temes com la immigració, la seguretat i les infraestructures, no hem de tenir cap dubte que la dreta no tindrà cap problema per fer demagògia i populisme amb aquests temes. I serà aleshores quan tindrem el problema servit. Hi ha molta classe mitja molesta per la falta de lleis que regulin tot el sistema d'ajudes escolars, accés als pisos , accés a la seguretat social. Temes, que la gent que s'ha hagut de treballar moltissim poder tenir un estat de benestar decent, encara molt lluny de les ajudes que tenen països com Alemanya o els països escandinaus, que veuen com ara en molts casos no en poden gaudir. En cap moment dic que això sigui culpa de la PERSONA immigrant, doncs venen per necessitat, però és evident que ja no es pot dir a a tot que si.

Dir NO, no vol dir no ser d'esquerres.Catalunya ha rebut el volum d'immigració més alt de tot l'estat espanyol en % de població, ( en molts casos enviats des d'altres punts de l'Estat Espanyol cap a zones com Alcarràs, Barcelona o Salt ) , i curiosament l'estat espanyol no ha volgut cedir totes les competències d'immigració demanades a l'Estatut. Així que la situació no és casual. Però quantes vegades hem sentit els polítics catalans queixar-se d'aquesta situació?

Perquè s'insisteix tant en dir que no es pot parlar de delinqüència i immigració en una mateixa frase si cada dia sentim cassos de mafies de l'Europa de l'est que actuen aquí perquè sabent que a la resta d'Europa les penes són molt més altes? És evident que no tothom que arriba al país ve a delinquir, però encara és més evident que els nostres polítics no reformen el codi penal per aturar aquestes situacions.
Dir NO vol dir ser conscient de la situació, i és evident que si no ho fa l'esquerra de forma sana, ho farà la dreta de forma populista, que ja sabem que capta els adeptes amb molta més facilitat.
Com sempre, anem tard, i a Osona Plataforma per Catalunya del xenòfob Anglada ja es presenta a buit municipis d'Osona, amb prespectives de millora dels seus resultats a les municipals anteriors.

I el que és pitjor, ja comença a haver-hi molta població que comença a combregar amb l'enfoc que fa el PP i partits com el d'Anglada, prova clara de que aquests temes no s'estan tractant des del realisme de la situació, sinò des del papanatisme i la dèria del que és políticament correcte. Comencem a dir les coses pel seu nom sense por de que ens diguin que som poc progressistes o poc d'esquerres.

Les coses pel seu nom, que potser ja toca.

dijous, 17 de maig del 2007

Sense cap motiu en especial...

Totes les coses d’aquest món són una metàfora. Goethe

Colapse total al 2016????



Fa un parell de dies hi va haver un accident d'un camió a 2/4 de 7 del matí a la B-20 a l'alçada de Sant Feliu. El conductor va morir i la càrrega va quedar escampada per la carretera.

Conseqüències: un embús monumental amb cues de més de dues hores a la B-20. Fins aquí podríem dir que pot ser relativament normal, però el fet greu és que de retruc, es va embussar l'A-2 a l'alçada de l'accident, la ronda de dalt, la ronda litoral a l'altrada sud de Barcelona, molt lluny doncs de l'accident ( com es pot veure a la foto, presa a 2/4 de deu del matí ).

Mesos enrera va sorgir la notícia de que si no es posava remei al problema de trànsit que hi ha dia a dia a causa de l'entrada massiva de cotxes a Barcelona, al 2016, s'arribaria al colapse total. Al 2016?

Al cap de tres hores de l'accident, una conductora que havia quedat atrapada a la B-20, explicava a la radio que quan ella havia passat per l'alçada de l'accident, hi havia un equip de TV3 filmant l'accident. La pregunta és obvia: com pot ser que hi arribi un cotxe de TV3 i no hi arribi una brigada de neteja i una grua? Perquè les empreses que tenen la concessió de l'autopista i l'administració no tenen brigades d'intervenció ràpida per no haver d'estar pendents de les grues privades? Perquè els ajuntaments tenen grues tan eficients i no passa el mateix a les carreteres?

Si vivim en un país en el que els transports públics són deficients ( sí, a BCn , però molt més a comarques), no seria normal que com a mínim els conductors que es veuen obligats a desplaçar-se per treballar, no per gust, estessin assistits a les carreteres?REcordem, que per la falta d'una xarxa de trens digne d'un país desenvolupat, a Catalunya el 97% del transport de mercaderies es fa per carretera!

I per acabar una idea. És cert que últimanent, RENFE s'emporta totes les crítiques, cosa que em sembla bé, però ningú s'ha plantejat els diners que es perden quan hi ha un embús com el de fa dos dies? La de reunions que s'han deixat de fer? la quantitat d'autònoms que han arribat tard a veure un client? l'augment de contaminació que provoca un embús?la de treballadors que arriben tard a la feina i s'han d'excusar amb els seus caps? La de tensió i estres que ha provocat als milers de conductors que s'hi han vist atrapats?

Què fa l'administració? Què fan els polítics? Com sempre arriben tard, i se m'acut el següent: fa uns anys ningú pensava que fos possible denunciar a les tabacaleres. Es podria denunciar a una empresa que té la concessió d'una via ràpida quan per la seva desidia en el servei, una autopista es converteix en una via morta? S'ha de pagar una peatge quan circules a 20 per hora?


Pot semblar una bestiessa, però potser comença a ser el moment de que si els polítics no compleixen , que no compleixen, comencem a buscar fórmules noves per començar a exigir a empreses i polítics, ja que està cada cop més clar , que els cuitadans i el país tenim unes necessitats, i els que el dirigeixin no estan a l'alçada.


Oriol

dilluns, 14 de maig del 2007

L'esforç...

En Marcel és un tiu especial, segurament el millor record d'una empresa caòtica en la que vaig estar treballant. Aquesta tarda he estat xerrant una estona amb ell. Xerrant de tot i de res. De música, de llibres, de la vida...i sense adonar-se'n m'ha regalat unes quantes frases de les que a mi m'agraden. Aquesta m'ha semblat genial.Així que agraint-li a ell, la deixo aquí per qui la vulgui llegir....

Cap esforç no cau en terra eixorca i cal un temps llarg per a esculpir-lo.

Miquel Martí i Pol

divendres, 11 de maig del 2007

En defensa de Frank Rijkaard

Avui, excepcionalment parlarem d'esport, que en el cas que ens ocupa, parlarem de persones.
Si, de persones, doncs, si Rijkaard té quelcom especial, és que surt de les pautes clàssiques del món de l'esport professional.
Tots tenim l'eliminació de la Copa del Rei al cap, però més que l'eliminació, tenim present la manera en que va caure l'equip.
Ahir, desprès del partit, els mitjans esperaven que Rijkaard sortís i descarregués les tintes cap als jugadors i directiva, tindria raons per fer-ho, però novament, va ser ell qui va demanar perdó als socis i afeccionats. Segurament essent ell qui menys motius tenia per fer-ho. Així que de nou, elegant,responsable, i callant molt del que podria dir, tant dels jugadors ( sortides nocturnes, passotisme, baralles...), com de la directiva ( no és el president Laporta el culpable de que l'ego del senyor Eto'o estigui pels núvols?). Quantes vegades s'havia criticat al senyor Cruyff quan sortia i deia que tota la culpa era del vestuari? Ahir Rijkaard va dir que quan es guanya, guanya tothom, i quan es perd, perd tothom.

Avui, és indiscutible que el vestuari està dividit, el que Rijkaard havia aconseguit s'ha trencat. Tots treiem pit quan veiem que els valors del Barça es regien per valors més semblants als de l'humanisme que als valors dels resultats. Tothom coincideix que el problema va començar a Vilafranca amb la "rajada" monumental de Samuel Eto'o.Què va fer la directiva? Dir que no hi havia cas Eto'o....Els que ens hem dedicat a això, encara que de forma molt més modesta, sabem, que un equip ha de decidir per qui se la juga. Si el vestuari aposta per Ronaldinho i la directiva per Eto'o sembla complicat que hi hagi pau al vestuari.

Arribats aquí i per no fer-me pesat, el que més por em fa, no és que el Barça fitxi o vengui a un o a un altre( que s'ha de fer ), el que em fa més por, és que el compromís de quedar-se que va fer en el seu moment Rijkaard, no fos més que una frase per guanyar temps i no encendre més les brases. Esperem que no s'ho repensi, doncs em sembla que en deu estar ben tip de tot plegat. S'ha de refer l'equip, però si us plau, que sigui al voltant de Rijkaard!!

Quan les coses es feien com ell decidia : dues lligues i potser una tercera , una supercopa i una Champions...tan poca memòria tenim?


Rijkaard !!


Oriol

dijous, 10 de maig del 2007

La moda dels DVD...

Aquest matí, cap a les 8, a RAC 1 en Bosch parlava sobre un vídeo que havia fet el PP de Badalona, seguint la moda empresa en el seu moment pel senyor Madí de Convergència. Si busques un video on has d'anar a parar? exacte, cap al Youtube.( us deixo l'enllaç directe )
Pels que us faci mandra, ja us avanço que el video és malintencionat, tremendista i falsejat des del primer segon. Un suposat periodista surt als carrers de Badalona i fa preguntes , en teoria no preparades a gent trobada a l'atzar. Sincerament ho dubto. Pregunta als vianants sobre les mancances del seu barri, sobre la immigració, sobre una mesquita que està a punt de construir-se a Montigalà en sòl públic...vaja, que no s'aguanta per enlloc, per a qualsevol persona que tingui una mica de criteri.
Sí, jo em considero d'esquerres, però crec que seria molt convenient que les esquerres del nostre país es posessin en marxa, doncs del que no hi ha dubte és que la dreta no tindrà cap dubte de populitzar un munt de situacions( mesquites, guetos, idiomes, ajuts, idioma,presència de la religió en la vida pública) com algunes de les que es donen a Badalona i altres ciutat i pobles de Catalunya.

Algú té dubtes de que la part del discurs del senyor SArkozy sobre drets i deures no triumfaria aquí? I per ser una mica més agosarat, no seria el moment que les esquerres es fessin seu també el discurs dels deures? El discurs del no tot és possible. Crec que si no ho fan, hi ha una part de la població catalana ( classe mitja-baixa en nomenclatura marxista ) que no tindrà dubtes quan sorgeixi algú que comenci a despertar un enfadament, que encara que en el video del PP de Badalona és falsejat, en moltes barriades del nostre país és real.

Oriol

dissabte, 5 de maig del 2007

Ficció

En el seu moment vaig veure A la Ciutat , em va agradar moltissim i per això feia temps que tenia pendent veure Ficció.
Ficció evidencia la capacitat del seu director i guionista, Cesc Gay, de dir sense dir, de gaudir del que no es diu, més del que es diu, de fer-te pensar que en algun moment t'ha passat o t'està passant el que viuen els seus personatges. Si A la Ciutat el paisatge era purament urbà, Cesc Gay trasllada l'acció a la Cerdanya. En aquest context, personatges tant urbans com els de A la Ciutat, reflexionen en silenci sobre "i l'ara què ".
Si el guió és fantàstic els actors estan a l'alçada del que el guió sembla exigir. Grandiós per mi Eduard Fernandez. si estava bé A la Ciutat, a Ficció està encara millor. Encarna un tipus amb preguntes, en crisi, i tot i així, i malgrat tot encara capaç d'enamorar-se. Camara evidencia que és un bon actor.
No és trista!

Si aquest post us fa anar cap al videoclub a llogar-la, espero que us agradi.

Oriol

dijous, 3 de maig del 2007

Paul Auster


Gairebé sense temps per haver paït l'últim llibre de Paul Auster, Viatges per l'Scriptorium, em disposo a escriure'n quatre línies.
Pels que no hagueu llegit mai Auster, potser millor començar per un altre dels seus llibres. Aquest no seria el millor llibre per iniciar-se amb l'autor.
No penso dir massa cosa de l'argument , doncs no voldria condicionar a ningú, però si que us diré, que el protagonista es diu Mr Blank ( senyor "en Blanc " ), i protagonitza una història difícil, que fa que no tinguis clar què estar passant fins que arribes a l'última línia del llibre, i potser ni així. És a dir, estàs en "blank" durant les 157 planes del llibre intentant pensar com acabarà tot plegat.
Que cadascú en tregui la seva propia conclusió, però que si us plau la comparteixi en forma de comentari, doncs quan l'acabes de llegir només desitges poder comentar-lo amb algun amic que l'hagi llegit.
Per cert, a mi m'ha encantat.
Oriol

dimecres, 2 de maig del 2007

una de mites musicals....

Un dels millors moments de la meva vida, amb els pantalons pujats, és un
concert de Charlie Parker. Miles Davis