dimecres, 20 de juny de 2007

relats conjunts

Relats conjunts...

Cada dia el món dels blogs m'aporta més.Entres, xafardeges, cliques un link que algú té en el seu blog, i a la vegada aquest et porta a un altre, i de blog en blog vas trobant més recomanacions que et porten a entrar a "casa " d'algú que t'ofereix una miqueta del seu món particular. Una miqueta d'allò que el fa riure, d'allò que el fa sentir, d'allò que té ganes d de compartir. La proposta de relats conjunts és una de les que més m'ha agradat de de que xafardejo per aquí.
Al blog : http://relatsconjunts.blogspot.com/ et fan la proposta , t'inciten a expressar el que sents davant d'una obra d'art. La que m'ha cridat l'atenció és el quadre d'en Joan Miró sincronitzat amb el Canon de Pachelbel.
El meu primer relat conjunt
Garden per jardí. Jardí de colors, olors, estat d'ànim, vida....garden per primavera.Primavera doncs pel que fa als colors, a les olors, a l'estat d'ànim, al moment de vida. Primavera pel que té a veure amb renèixer. Primavera per sortir del pou, primavera com a sensació interior, pròpia, personal i gairebé intranseferible. I tot plegat amb la tendresa i alegria continguda de la múscia escollida que et fa acceptar el moment personal sabent i acceptant d'allà d'on vens.

divendres, 15 de juny de 2007

Enamorar-se...

Ens enamorem de la parella pel que no és i ens desanamorem pel que és.

André Comte Spomville
Filòsol francès

dilluns, 11 de juny de 2007

relats conjunts

Relats conjunts...

Cada dia el món dels blogs m'aporta més.Entres, xafardeges, cliques un link que algú té en el seu blog, i a la vegada aquest et porta a un altre, i de blog en blog vas trobant més recomanacions que et porten a entrar a "casa " d'algú que t'ofereix una miqueta del seu món particular. Una miqueta d'allò que el fa riure, d'allò que el fa sentir, d'allò que té ganes d de compartir. La proposta de relats conjunts és una de les que més m'ha agradat de de que xafardejo per aquí.
Al blog : http://relatsconjunts.blogspot.com/ et fan la proposta , t'inciten a expressar el que sents davant d'una obra d'art. La que m'ha cridat l'atenció és el quadre d'en Joan Miró sincronitzat amb el Canon de Pachelbel.
El meu primer relat conjunt
Garden per jardí. Jardí de colors, olors, estat d'ànim, vida....garden per primavera.Primavera doncs pel que fa als colors, a les olors, a l'estat d'ànim, al moment de vida. Primavera pel que té a veure amb renèixer. Primavera per sortir del pou, primavera com a sensació interior, pròpia, personal i gairebé intranseferible. I tot plegat amb la tendresa i alegria continguda de la múscia escollida que et fa acceptar el moment personal sabent i acceptant d'allà d'on vens.

Oriol

divendres, 8 de juny de 2007

Pronòstic del zapaterismo...


Seré breu. Això és el que crec que passarà. No desitjo que passi per una banda, però per una altra banda, potser seria la manera de que comencem a veure qui ens governa. Aquí i allà, perquè són els mateixos.El PSC ha mort amb l'arribada de Jose Montilla.


1- Zapatero avançarà les eleccions

2- Aconseguirà relativitzar el fracàs del tema basc

3- El tema de l'estatut quedarà per resoldre fins desprès de les eleccions generals

4- DEsprès de les eleccions, el constitucional donarà una conclusió interpretativa, cosa que farà que ens quedem com sempre, subjectes a la decisió del govern espanyol de torn.


La tristesa del tema és que Zapatero, l'home de les promeses no complertes (va obligar a Maragall a fer fora del govern a Carod Rovira quan potser s'ha de començar a reconèixer el que va fer encara que no el quan ; Catalunya el va fer Presidente i ell no va complir el que va prometre en el tema de l' estatut a Catalunya; a Euskadi ni tansols ha acostat els presos; el tema Mas-Montilla-foto Moncloa; el defenestrament de Maragall; la decisió , tot i que aplaçada, d'acabar amb un mitjà de comuniciació en català com Radio4; el fracàs del seu progecte de Civilizaciones ; el manteniment de tropes a l'Afganistan; la falta d'estratègies per solucionar el tema de la immigració i derivar-la cap a Catalunya doncs al no tenir competències és el lloc més fàcil on portar els nouvinguts...) és que l'alternativa pot ser molt pitjor.


Sigui com sigui, que ningú s'oblidi, que quan hi ha problemes a Espanya, la solució sempre és ofegar una mica més Catalunya, i Zapatero no s'ha atrevit a canviar aquesta dinàmica.


Oriol