Dos til·lers, una amaca penjada en els seus troncs, el meu gos fent el manta, i jo amb poca roba per sentir-me el més còmode possible sota l'ombra d'aquests merabellosos arbres. La til·la i el bruncit de les abelles atipant-se de pol·len em deixen gairebé hipnotitzat. Un coixí per recolzar bé el cap, el llibre que em té engaxat , alguna cosa per veure i el meu paquet de Camel tou a prop. Normalment no em poso música, tot i que el jazz en general i el disc live de la Sade em permeten compaginar música i lectura.
Són quarts de buit del vespre i em disposo, desprès de tot el ritual a gaudir del meu moment.La meva cara de felicitat reflexa el benestar que em dóna sentir-me cómode i feliç , gaudint de les petites coses, aquestes tan petites que són les més grans...un somriure d'autocomplicitat comença a dibuixar-se en el meu rostre, m'estiro tot el cos i amb el llibre a les mans, em disposo a encendre'm un cigarret i reiniciar la lectura en el punt on la vaig deixar el dia anterior...tot va perfecte, una estona de lectura i desprès em faré aquell salmó que tan bé em queda. Arribo a la conclusió que si la felicitat són moments, aquell n'és un de feliç.
"
es mi tercera noche en la cabaña.con el paso de los días me he ido acostumbrando al silencio, me he ido acostumbrnado a las negras tinieblas" (...) i de sobte:
"Luciiiiii, mira quina americana que porta en Cantizano, vine que parlen del fill de la Pantoja!!!!"Si, ho confeso, odío el meus veïns, s'han instal·lat una televisió al jardí del costat que només està separat per un bruc del meu, per veure els programets a la fresca! no els aguanto, els he demanat que entenguin que no viuen sols al món, que si us plau baixin la televisió, que entenguin que hi ha persones que els agrada el silenci i la tranquilitat....NO SÉ QUÈ FER!!!
Acceptaré totes les propostes de la comunitat blocaire!!!
