dimarts, 25 de setembre de 2007

dilluns, 10 de setembre de 2007

Decàleg de les petites coses....

Suposo que de vegades fa falta que ens passin coses a la vida per adonar-nos del que realment és important. Des de fa un temps que m'adono que el que realment et fa feliç, són coses molt petites. Valorar-les, i deixar de banda grans reptes que de vegades ens fan perdre el nord, sembla que és la clau cap a la felicitat, o si més no, el camí per gaudir moments que ens acosten a aquesta felicitat.
Sentia a Josep Pla en una mítica entrevista en l'històric programa A Fondo, que ell era un home moderadament feliç, perquè no envejava res a ningú. Bé, jo crec que sóc moderadament feliç, perquè per primer cop en temps, sóc el centre de les meves decisions i a la vegada perquè porto a la pràctica el que fins fa poc, tansols era teoria. Valorar les petites coses de la vida.
És en aquest punt, que per primera vegada faig un post participatiu, un post en el que us demano que em feu partícep de les petites coses, les més ínfimes, les que us fan sentir bé. Feliços.
Conscient de que no som masses els que participem del bloc, us convido a fer una mica de propaganda d'aquest post per poder fer el primer decàleg de les petites coses que fan feliços als que participem de la blogosfera. Seran ben rebuts els vostres comentaris, que en un següent post si aquest exercici sociològic té éxit, publicaria. ( si us sembla bé, es clar )

Per començar, i per posar un exemple del que realment vull dir quan dic petites coses, posaré uns quants exemples del que a mi em pot fer feliç.

1- Un dissabte al matí, dia de mercat. Vaig a la parada de sempre i li dic al fruiter que vull un meló, que estigui llest per menjar. Desprès d'haver-lo deixat a la nevera una estona, i quan desprès d'haver pres el sol en una tarda d'estiu tens ganes de quelcom ben fresquet, vas a la nevera, i el meló que t'havien promès que seria bonissim, realment ho és. Aquella primera queixelada que t'omple la boca de sabors....

2- LLevar-me en un dia d'abril i al sortir al jardí, poder agafar una maduixa, encara que només sigui una, de la planta que vas plantar fa un parell de mesos , i assaborir-la acabada de tallar de la planta. Si, només és una maduixa, però que bona. Una maduixa. Una sola maduixa al jardí, amb el solet a la cara. Buf, una altra petita cosa que en pot despistar de tots per uns minuts.

3- una visita inesperada d'algú que fa temps que no veus.

4- un sopar d'aquells que acaben a les tantes i amb moltes ampolles de vi buides , havent arreglat el món i tingut mil idees que encara que mai es portin a la pràctica, són les millors, perquè són les que tens amb els teus.

Bé, aquestes serien uns exemples del que a mi em fa feliç. A veure si entre tots podem fer un decàleg de les petites coses. Segur que les aportacions de tothom seran molt profitoses.

Fins aviat!

diumenge, 2 de setembre de 2007

se m'acumula la feina amb els memes!!! Meme II


Aquest segon meme me l'ha passat la Jo Mateixa, segons les seves paraules perquè pensava que no havia contestat mai cap meme, i tema "sanjat i punt". Doncs bé, fins al moment tenies raó, no n'havia contestat cap i en una setmana me n'heu passat tres. Però com que me'l vas passar a l'estil Gaspart, "tema sanjat i punt", no podia deixar de fer-lo! sort que és curtet!


1. Posar la imatge que tens a l'escriptori: a dalt, la senyoreta Júlia Roberts. D'aquí a poc n'hi haurà una altra i fa uns dies n'hi havia una altra....va canviant la cosa...


2. explica la imatge
Bé, des de fa un temps em penjo fotos de fotògrafs que m'agraden. Aquesta, d'un fotògraf que va exposar a a BCN fa poquet, Mark Seliger.La vaig escollir, perquè entre d'altres coses es dedica a fer retrats de personatges coneguts, però cercant una imatge diferent a la que acostumen a vendre. Aquesta, que pertany a una sèrie de fotos anomenada In my stairwell de la Júlia Roberts em va encantar. Crec que ens mostra una visió diferent, potser més agressiva, més dona, potser més real que els personatges riallers que acostuma a fer en les seves pel·lícules. Sembla fins i tot una persona amb preocupacions.
Pels que estigueu interessats en l'obra d'aquest fotògraf, el link està en el meu altre bloc: http://alooktotheworld.blogspot.com/
3. Escollir a 4 persones a qui passar el meme.
Ei, que el faci qui vulgui tu!!
Vinga Jo Mateixa, feina feta!

Se m'acumula la feina amb els memes!!! Meme I.

Quan em vaig començar a passejar per molts dels vostres blogs, vaig veure que alguns de vosaltres tenieu un post comú en el que ensenyàveu les sabates i els peus i pensava que quines coses més rares fèieu. Amb el temps vaig adonar-me que a alguns us agradava que us toqués un meme i a d'altres us feia prou mandra. Bé, fins ara me n'havia salvat, però l'Andrea, la Jo Mateixa i la Dèjá Vie, m'han donat feina.



Començo pel de la Déjà Vie i l'Andrea que sortosament m'he adonat que és el mateix. Prometo fer el que queda!



Som-hi!



1.Quan temps portes com a blocaire?



Des de gener d'aquest any.



2. Com et vas assabentar de l'existència de blocs?



Com he explicat en un post recent, em van diagnosticar un petit problema mèdic i em vaig posar a cercar informació del que m'estava passant a internet. Vaig anar a parar a través del Google a un bloc sobre hipotiroidisme que una noia s'havia animat a fer amb el desig de saber més del que li estava passant. En el bloc la gent escrivia sobre les seves sensacions, incerteses i em va semblar interessant. No va passar massa temps que em vaig adonar que un blog podia ser una bona distracció/vàlvula d'escapament per passar els mesos de baixa que estava vivint. i aquí estem!



3. Nomena 5 blogs que segueixes diariament o amb molta freqüència:



dèjá vie, mandarina contraproduent , Jo Mateixa, Un lloc per nosaltres, Todo esto soy yo ( Andrea ) i últimament en Puji. Quan estaven actius o més actius ( Candela i Cameu ). Segueixo blogs de fotografia, tot i que no tan asiduament.



4.Ets lector anònim d'algun blog?



Si, dels de fotografia que us comentava i d'alguns de política

5. Alguns autors que et despertin simpatia...

la dèjà vie, perquè és capaç de fer-te entrar al seu món particular.

la Jo mateixa, perquè és capaç d'arrribar a tothom.

Mandarina contraproduent, per ser capaç de fer un blog diferent

L'atzucac, perquè compartim el plaer de la fotografia tot i que potser des de prismes diferents.

L'Andrea, perquè transmet lluita i això em posa la pell de gallina.

En barbollaire, perquè diu molt amb poques paraules.

Vaja, i molts d'altres!

5. Amb quins 5 blocaires aniries de gresca?

No en tinc ni idea. Segurament m'agradaria compartir una copa de vi, una cervesa o un bon àpat, amb la idea que m'he fet d'algun de vosaltres, però intento no oblidar que aquí, en aquest món blocaire, cal no oblidar que tots som la idea que els altres s'han fet de nosaltres.

Potser massa seriosa no la resposta?

6. Amb quins 5 blocairAs passaries una nit de bogeria sexual?

Doncs tornem a estar amb el mateix. M'agradaria una nit de sexe amb la idea que m'he fet d'elles, però va...si n'haig de dir tres diria :

1. la veïna de sota casa ( ja sabeu que em refereixo a vos estimada veïna).

2. A algú que tractava sovint amb un diminutiu ( tu també saps que parlo de tu )

3.a una noia amb qui comparteixo comarca.

Suposo que no esperava ningú que digués noms oi?

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

No

9. Satisfet amb el teu blog?

En tinc dos de blogs i tots dos per algun motiu o altre m'agradaria millorar-lo. Sobretot el de fotografia per aconseguir millor definició i grandària de les fotos.

10 . Tria entre tres i cinc blocaires que responguin aquestes preguntes en els seus blogs:

No pensava enviar-li a ningú, però finalment he decidit enviar-li a la Mandarina Contraproduent, a veure si ens pot contestar amb receptes de mandarines, imatges i reflexions de les seves.



Contentes Andrea i Dèjá Vie? Doncs vinga, no m'ho feu més això eh! jajaja! Un petonàs a les dues!