tag:blogger.com,1999:blog-57852896520731449502024-02-07T17:47:38.211-06:00are you ready to change the way you live?oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.comBlogger65125tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-29923358574252281822008-11-14T17:52:00.001-06:002008-11-14T17:54:59.213-06:00relats conjunts<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirKp0-0ZZ4utWgaoOP1s85ZlpwHoyyc4kj_i0a9hN0QLv8arXITlWESC79F5ShbH7R2OHWwjjTeaiZnN9mGQq4yUQngGQj6LkD4SvYBAUm-fxwb9uOVDH5bBY6Q9f6szTK38PDQ2O3PpXF/s1600-h/raphael-angeles-sistina2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268665832497812402" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 223px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirKp0-0ZZ4utWgaoOP1s85ZlpwHoyyc4kj_i0a9hN0QLv8arXITlWESC79F5ShbH7R2OHWwjjTeaiZnN9mGQq4yUQngGQj6LkD4SvYBAUm-fxwb9uOVDH5bBY6Q9f6szTK38PDQ2O3PpXF/s400/raphael-angeles-sistina2.jpg" border="0" /></a><br /><div>com si deu estar a l'infern?</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-20522373948709956542008-08-08T13:56:00.003-06:002008-08-08T14:00:28.701-06:00Pequín 08<a title="P8080013 por dizzyoriol, en Flickr" href="http://www.flickr.com/photos/22529668@N06/2744223641/"><img height="500" alt="P8080013" src="http://farm4.static.flickr.com/3268/2744223641_1f432db551.jpg" width="375" /></a><br /><br /><br />En aquests temps d'oblit fàcil m'ha agradat trobar aquest petit record davant de casa...oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-82021600619343352932008-07-19T05:04:00.001-06:002008-07-19T05:04:18.942-06:00Bruce Springsteen <div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p><object height='350' width='425'><param value='http://youtube.com/v/P7SVBzWobIQ' name='movie'/><embed height='350' width='425' type='application/x-shockwave-flash' src='http://youtube.com/v/P7SVBzWobIQ'/></object></p><p>perfecte per un dia com el d'avui recuperar una mica de Bruce. Gaudiu del concert aquesta nit!</p></div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-66016866528807944302008-05-11T06:02:00.003-06:002008-05-11T06:04:44.337-06:00embolic de perfils i enllaços!És aquí on em deixo veure més freqüentment:<br /><br /><a href="http://www.alooktotheworld.blogspot.com/">http://www.alooktotheworld.blogspot.com/</a><br /><br />tot i que no penso deixar de publicar aquí...oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-24302307088814815702008-03-10T02:40:00.003-06:002008-03-10T03:02:05.398-06:00Zaragoza ( Catalunya ) fa guanyar Zapatero...La campanya de la por de Zaragoza, el cap de campanya del PSC, ha aconseguit que Catalunya hagi votat amb por. El vot de Catalunya ha estat molt a la catalana, és a dir, cercant la solució a fora més que buscant l'entesa dins del país. Això sense dubte ha fet que molta gent hagi votat Zapatero per por a que tornés la dreta espanyola. Això és un fet, cal acceptar-ho. S'ha espanyolitzat del tot la política catalana.<br /><br />El PSC, aquell partit que diu si al Parlament català i no al Parlament espanyol quan li convé, serà qui ens haurà de defensar els interessos del país en els pròxims quatre anys. És més, podriem dir que Catalunya ha fet president Zapatero oblidant totes les promeses incomplertes de l'estatut, els problemes a rodalies, la falta de diners per tirar endavant la llei de dependència, la pròxima arribada de Bono com a president del Congrés...<br /><br />Personalment penso que Catalunya hauria de ser valenta, marcar la difèrència i seguir votant en clau catalana, marcant la diferència respecte d'Espanya. Ja fa masses anys que podem veure que Espanya no ens soluciona res, i no ho farà mai. Com va dir un dia Pascual Maragall, pot ser que Espanya et doni diners, però mai busquis que ens entenguin. Si tots els vots que han anat a parar al PSC ( més PSOE que mai en l'actualitat ) s'haguessin repartit entre els partits catalans, no hauriem influit amb més força sobre el mateix senyor Zapatero?<br /><br />Sembla que la gent no ha pensat així, i el vot en clau espanyola , obligarà a Catalunya a refiar-se del PSC i de les possibles aliances puntuals del PSOE amb CIU. Així doncs ens esperen quatre anys de somriure quan les coses ens vagin bé, i callar i abaixar el cap quan les coses no ens vagin de cara. Això és el que passa quan cerques que algú et solucioni els teus problemes.oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-83350200030950000472008-03-08T05:22:00.005-06:002008-03-08T05:47:46.466-06:00Un pas endavant.Fem una crida a la participació!<br />Que la jornada electoral sigui més participativa que mai!<br />Que la banda terrorista ETA no aconsegueixi el protagonisme!<br />Són frases que vam poder sentir ahir durant tota la tarda desprès de que saltés la notícia, esperada encara que mai desitjada, de que ETA havia tornat a matar.<br /><br />Ahir mateix però es va saber que havien trobat el cadàver de la nena de cinc anys desaperaguda fa cinc mesos al sud d'Espanya.Els malauradament ja típics assessinats de dones en mans dels seus companys/ marits no han deixat de pujar respecte l'any passat, i segur, que avui hi ha famílies destroçades per delictes de sang relacionats amb robatoris o droga. Hem vist o sentit tota la classe política fent crides a la participació per tots aquests casos? Hem vist o sentit als polítics dient a tothom que els assessins de la nena no poden trencar la normalitat del país? Hem sentit o vist als polítics dient que s'ha d'acabar amb els assessins relacionats amb la violència de gènere i que per això anul·len tots els actes de campanya?<br /><br />Perquè aquesta diferència de discursos? Perquè són més importants 4 assessinats de la ETA respecte als més de les 60 dones mortes l'any passat? Si el seu discurs és el de dir que la ETA són assessins sense cap idiologia i que han perdut el nord, perquè uns aconsegueixen que s'anul·lin tots els actes electorals i els altres passen desaperçabuts? És diferent un que mata la dona o una criatura que un que mata a un regidor?<br /><br />Crec que la resposta és clara. Els polítics no s'atreveixen a fer un pas endavant. No s'atreveixen a variar el discurs enquistat de sempre. Ho han anul·lat tot, han deixat de fer els actes de campanya electoral i han sortit tots a la televisió amb cara de pena i prometen que trobaran als culpables i els portaran davant la justicia. Però ho han fet amb la resta de persones assassinades enguany? No, no ho han fet, i potser cal començar a preguntar-se perquè.<br /><br />És diferent un assessí quan ho fa suposadament per política que quan ho fa per masclisme o diners?Que cadascú pensi el que vulgui, però quin tipus d'assessinat dóna més vots?oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-53975273424589059442008-01-23T16:31:00.001-06:002008-01-23T16:36:12.121-06:00Relats conjunts<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim-oVYuNkgMwk-YWqDx26XZpLx_Y_nc9mV_dapWyUzi4jc-YxJ1Zf_QT160KhUaLJlj_yz7dn2cKwGgl_PuSqYAleSWBcU5AdH_IXc85t728nKyJzbIn-6D6zXC9THHoCDHnnqZeBMO3hN/s1600-h/2215139016_cd2ce50924_o.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5158803438949681218" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim-oVYuNkgMwk-YWqDx26XZpLx_Y_nc9mV_dapWyUzi4jc-YxJ1Zf_QT160KhUaLJlj_yz7dn2cKwGgl_PuSqYAleSWBcU5AdH_IXc85t728nKyJzbIn-6D6zXC9THHoCDHnnqZeBMO3hN/s400/2215139016_cd2ce50924_o.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br />Necessito ajuda. Necessito que algú m'ajudi. He estat molts dies callat, quiet, obedient, però no puc més. No suporto la idea de quedar-me aquí per sempre. No suporto la idea de romandre aquí, immòbil, veient com desfilent davant meus vides i vides amb la capacitat de moure's, de sentir, d'observar, d'olorar...necessito ajuda, necessito algú que entengui que he decidit viure, sentir, respirar...o potser no, no patiu, salto jo sol, serà la millor manera de començar a <strong>Viure</strong>!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-73536416794914884042007-12-08T05:00:00.001-06:002007-12-08T05:00:17.611-06:00Repsol YPF - Ara tú - Anunci (versió en català)<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p><object height='350' width='425'><param value='http://youtube.com/v/KK1hsbJFieg' name='movie'/><embed height='350' width='425' type='application/x-shockwave-flash' src='http://youtube.com/v/KK1hsbJFieg'/></object></p><p>Em va semblar fantàstic barrejar Kipling amb el que representa l'esport i l'esforç. A més la veu de Flotats em va acabar de captivar. Si no us agrada l'esport limiteu-vos a tancar els ulls i gaudir del poema. </p></div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-57720817761969460662007-12-02T13:27:00.000-06:002007-12-02T14:03:37.117-06:00Porto. Diumenge 2 de desembre 2007La nit d'ahir va acabar sopant al restaurant Zé de Braga. Si, el recomanaria a tothom, doncs segurament no surt a cap guia però és de portuguesos i per portuguesos. Es menja cuina portuguesa casolana, i com tots els portuguesos que ens hem trobat són molt bona gent. Ahir al vespre, desprès de molts àpats de peix, vam canviar cap a la carn. Frango ( pollastre ) amb patates i arròs. Sense postres. Sense oblidar un bon cafè. Aquí el cafè és brasileny, i molt bo!<br /><br />El dia avui ha començat, despès d'un superesmorzar a l'hotel, amb la mateixa sensació d'ahir. Els autobusos (autocarros ) funcionen com els portuguesos, amb la calma. Volíem anar al museu Serralves, però enlloc està indicat que els dissabtes i diumenges, l'autocarro que necessitem, no circula. L'espera ha estat molt més agradable, doncs avui fa un dia soleiat de tardor, ben diferent al d'ahir.<br />Bé, finalment, taxi, i cap al museu. Sembla que el Museu Serralves és un important museu d'art contemporani, però com en tots ells, si no fas la visita amb un guia, no t'enteres de res. Puc assegurar que he estat temptat d'inventar la meva propia obra, posant la camara i el meu cinturó encerclant-la. De segur que ´més d'un s'hagués aturat a mirar-s'ho! Els jardins del museu i la fundació que porta el mateix nom són bonics, i hem decidit passejar amb les nostres noves amigues.<br />Finalment i per acabar amb el matí de visites culturals, hem anat al Palaçao de Cristal, i d'allí cap al barri de Ribeira, que és on es cou l'autenticitat d'aquesta ciutat. La temptació de repetir a ca la Rosinha era gran, i finalment hem decidit portar-hi a les nostres amigues. Avui hi havia en Fernando, gendre de la Rosinha, que ens ha explicat que bodegues com aquella cada vegada e queden menys. La Rosinha fa 62 anys que té el local, i sembla que quan ella plegui el negoci plegarà amb ella. Hem tornat a menjar i beure tot el que ens han ofert: sipia, bacallà cuinat diferent que el d'ahir, amanida, una sopa que no ens han volgut explicar de què era fins que ens l'hem acabat, croquetes de gambes, cervesa, vino de verde i cafès. Tot per 10 euros per cap. El panorama general del bar es fa difícil d'explicar, però si que us puc dir, que en aquell bar atrotinat, tornàvem a ser els únics extrangers i que de sobte s'ha muntat una conversa comú en la que tot el bar ha acabat rient com si ens coneguessim tots. Un d'ells anava una mica més begut que la resta, i ha començat a parlar dels catalans, els espanyols, el Barça, d'en Figo i d'una roda que li va canviar a una dóna un dia que plovia. Surrealista si, però de les millors estones que hem tingut al viatge. 43 euros, encaixades de mà i comiat general a tot el bar!Bonissim!Els portuguesos són bona gent! Ja ho havia dit oi?<br /><br />Porto fa la sensació de ser una ciutat a descobrir.No té bellesa aparent, està bastant degradada, sobretot la part més pròxima al riu, i sembla, pel que ens han explicat que lluita perquè els burguers i els McDonals i les grans marques no envaeixin la ciutat. Sap greu, perquè sembla que serà una lluita perduda. Quan dic que són bona gent, el quevull dir és que donen la sensació d'autèntics, de no està viciats pe l'individualisme i el ritme frenètic que nosaltres portem al damunt.<br />Aquesta tarda sembla que tota la ciutat estava pendent d'un arbre de Nadal mecanico-lluminós instal.lat a l'Avenida dos Aliados.La veritat és que no he entés ,massa què li trobaven, però tothom n'estava molt pendent.<br /><br />Finalment un parell de coses de POrto. Els carres no són sorollosos. La gent transita amb calma, no hi ha presses ni crits. De fet tampoc hi ha massa gent. No dóna la sensació de ser una ciutat amb molta densitat de població. La lluminaria és respectuosa, no molesta, i tenen il.luminat amb la justa mesura els monuments.Una altra cosa que m'ha sorprès: cap paki, ni xinesos, ni top manta, ni gent que demana pels carrers, ni gent que t'ofereix cerveses o rentar-te els vidres del cotxe....durarà?<br /><br />Ara, a mitja tarda, rebem la visita de les nostres amigues a l'hotel. Sembla que han comprat una ampolla de vi local, han demanat copes i obridor i cap a l'habitació. A veure què passa....en parlaré més endavant.<br /><br />Última nit a POrto, i demà últim dia a POrtugal .Per primera vegada, després d'un viatge, no em fa res tornar a la rutina.<br /><br />Bona noites!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-37341855074501008492007-12-01T13:58:00.000-06:002007-12-01T14:19:47.866-06:00Porto. Dissabte 1.Dia de derby també a POrtugal. De bon matí, al sortir de l'hotel plou. Els portuguesos semblen gent molt tranquila, i els autobusos no són una escepció. DEsprés de vint minuts sota la pluja, tapat tansols per un paraigues de 5 euros comprat d'urgència, decidim agafar un taxi que ens baixi fins al riu ( Douro ). Amb tanta pluja i tan color gris decidim que la manera d'alegrar el dia és baixant a la zona de les bodegues a tastar els vins que porten el nom de la ciutat. És aviat per veure, però no sembla un problema. Hem vist un cartell en una botiga de vins que deia : " saber beber es saber vever " ( o una cosa semblant ).<br />La vista de la part vella de Porto des de l'altra banda del riu ( gaia ) és maquissima. Fa la sensació de ser al segle XIX. Plou, i la boira encara no s'ha aixecat, en prou feines es veuen les cases, però Porto té l'encant del que és antic. Aquesta part de la ciutat, en reformes constants, té una imatge poc atacada per l'absurda modernor dels temps que vivim. Sembla autèntic, això m'agrada.<br />Creuant de nou el riu, entre foto i foto ( que aniré penjant a l'altre bloc quan torni ), hem anat a parar a una botiga de vins i el mateix noi amable que ens ha benut la primera ampolla de vi que viatjarà cap a Catalunya, ens ha indicat un lloc per anar a menjar. L'única condició que li hem posat és que no fos un lloc per guiris , i puc assegurar que per la cara que han fet, feia temps que no en veien cap.<br />La Rosinha ens ha preparat bacallà, sèpia, i unes empanades de gamba, amb un vi "verde" que ha tret d'un garrafón més que sospitós. Ens ha ofert també un plat que tenia ous de peix i orella de porc, però hem declinat l'oferiment.<br />Mentrestant, la danesa i la catalana que vam conéixer just aterrar a POrto, han donat senyals de vida, i al tercer missatge hem decidit trucar-nos i quedar per fer un café. Ha estat una estona realment divertida. Esforçar-se a parlar l'anglès desprès de temps de no utlitzar-lo costa, però m'agrada la sensació de despertar part del cervell que tens oblidat en el teu dia a dia. Són divertides, i sembla que potser demà tornem a veure'ns al llarg del dia. Elles , la N ( li direm a la catalana ) i la L ( li direm a la danesa ), són aquí descansant de la vida de bojos que sembla que porten, i tenen ganes d'assaborir la nit portuguesa , cosa que a nosaltres ens és bastant igual. Deu ser cosa de l'edat!!<br />Bé, i com us deia al principi, avui aquí també és nit de futbol, de derby! S'enfronten els dos millors equips del país, i un d'ells és l'equip de la ciutat. La veritat és que avui els diaris en van plens, i sembla que tothom n'estarà p+endent. Així que hem deicidit anar a un bar de i per portuguesos que hi ha al costat de l'hotel a donar suport al POrto, l'equip de la ciutat!<br /><br />Bé , res més, salutacions a qui ho llegeixi des de terres lusitanes!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-57817731290168179422007-11-10T12:48:00.000-06:002007-11-10T13:03:42.204-06:00Ajuntament de Barcelona. Adminstració o recaptació??Aquest cap de setmana he tingut un petit present del senyor Hereu. Dues multes de l'any 2004, amb els seus bonics recàrrecs per no haver pagat en el seu moment. Alguns podrieu dir que carai, si has aparcat malament o se t'ha passat el tiquet, doncs paga noi!<br /><br />Bé, jo com que sempre vull respostes he trucat a l'Ajuntament de Barcelona, i una noia molt amable m'ha explicat el funcionament. Atenció que el tema té "guassa":<br /><br />-el carter passa per casa teva, i si no et troba, notifica que no ha trobat el destinatari a casa. A partir d'aquell moment , l'única manera que té el ciutadà de saber si li han enviat una notificació d'una multa que igual ni sap que li han posat, és anant al Butlletó Oficial de Barcelona i buscar publicada la seva notificació!!!<br /><br />-si, ja sona prou complicat, però és que a més, potser hauríem de tenir en compte que la gent a l'hora que passa el carter, treballa, i el més freqüent deu ser que no et trobin. Vaja, que l'administració no té afany recpatatori no?Dues multes, totes dues al tercer avís, vol dir que el carter no ens ha trobat 4 vegades!!<br />Perquè l'Ajuntament de Barcelona no fa com la resta d'administracions que envia cartes certificades i si no et troba el carter deixa una nota perquè a correus et donin la carta? Doncs la resposta és ben clara:<br /><br />-dos avisos que mai hem rebut=a més de 50 euros de recàrrec i interessos<br />-possibilitats de queixar-se o reclamar=0. com et queixes o reclames d'una cosa que no n'estàs assebentat??<br />-resultat final= 185 eurets a les arques de l'Ajuntament de Barcelona, PER LA PUTA CARA!<br /><br />Encara us n'explicaré una altra, perquè podrieu dir que són dues multes i tampoc n'hi ha per tant. Doncs no, sembla que l'Ajuntament tampoc té escrúpuls amb les herències. El meu pare i els seus tres germans van cobrar la venta d'un pis de la meva àvia al morir ella. Doncs bé, per la mateixa raó que m'ha explicat la noia d'avui, cap dels 4 germans va rebre la primera notificació d'un pagament que calia fer per la venta del pis. Cap dels 4!! suspitós no? Resultat? gairebé 3000 eurets a les arques de l'Ajuntament de Barcelona!!<br /><br />Administració o recaptació? Al servei dels ciutadans o extorquir als ciutadans? POsar-ho fàcil o putejar a la gent? Em sembla que la resposta està clara!!<br /><br />Apa, que els donin pel sac a tots, i dilluns al matí seré 185 euros més pobre!!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-83983702157177506102007-11-03T03:37:00.001-06:002007-11-03T03:49:20.691-06:00Història d'una infidelitat...<div align="justify">Ell.<br />Ella.<br />Ell i Ella.<br />Ell i de vegades Ella.<br />Ell i Ella quan Ell volia.<br />Ell i Ella doncs, a disposició.<br />Ell , Ella i el pas del temps.<br />Ella i un altre ell, i Ella parlant d'Ell.<br />Ella, aquest altre ell, i aquest cansat d'Ell i d'Ella!<br />Ella i aquest nou ell no arriben a bon fi.<br />Ell té una nova ella, i aquesta no sap que Ell segueix veient a Ella.<br />Ell, la nova ella i la feina.<br />Ell i la nova ella fan plans, i sembla que Ella es difumina.<br />Ell, la nova ella i tots els plans trencats.<br />Ell sol.<br />I Ella, ho deu saber?<br />I l'altre ella sola, vivint en la ignorància....</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-61054273135640243042007-10-03T12:07:00.001-06:002007-10-03T12:14:32.120-06:00relats conjuntsLa proposta de Relats Conjunts sempre és una fantàstica excusa per documentar-se de vegades i per imaginar simplement d'altres. Aquesta vegada investigant he trobat qui hi ha rera la poma. És ell René Magritte!!<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv6LrdKslL1N99LEl0bnKDwAYI8TBwMyk7SLSlrsSmpqDO4kzVDt9ZmeFr0T7vvGvbrVKQRvoYipslrLyDm00YfWmlIDTVSTBVJnINRFmHizxZl8s2A6dizWvz5M8MZ9W1Q-UEYzdMeXQ1/s1600-h/magritte_r1_c1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5117174736977617522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv6LrdKslL1N99LEl0bnKDwAYI8TBwMyk7SLSlrsSmpqDO4kzVDt9ZmeFr0T7vvGvbrVKQRvoYipslrLyDm00YfWmlIDTVSTBVJnINRFmHizxZl8s2A6dizWvz5M8MZ9W1Q-UEYzdMeXQ1/s320/magritte_r1_c1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjR-lGuIUhNh2zQBYgXTDJoR8uKpn4sR4r4N3dAlyyP7-90gka_8hi2lTw1V4D8NhtEXWZRJzFZCVmru5DfkQkXQpVIOqBqS8CIz0UZv5mBZOtQeFCtAzEudZhQD1ahRwfazjPbKdgcQTQ/s1600-h/300px-Magritte_TheSonOfMan.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5117174384790299234" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjR-lGuIUhNh2zQBYgXTDJoR8uKpn4sR4r4N3dAlyyP7-90gka_8hi2lTw1V4D8NhtEXWZRJzFZCVmru5DfkQkXQpVIOqBqS8CIz0UZv5mBZOtQeFCtAzEudZhQD1ahRwfazjPbKdgcQTQ/s320/300px-Magritte_TheSonOfMan.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div><br /><div> </div><br /><div></div><br /><div></div></div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-65913719225850326342007-09-25T12:51:00.001-06:002007-09-25T12:51:26.121-06:00Steve Jobs en la Universidad de Stanford Parte 1<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p><object height='350' width='425'><param value='http://youtube.com/v/dfQpYxL-4Gk' name='movie'/><embed height='350' width='425' type='application/x-shockwave-flash' src='http://youtube.com/v/dfQpYxL-4Gk'/></object></p><p>em sembla una lliçó de vida!</p></div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-81722890600578229652007-09-10T18:43:00.000-06:002007-09-10T19:13:09.493-06:00Decàleg de les petites coses....Suposo que de vegades fa falta que ens passin coses a la vida per adonar-nos del que realment és important. Des de fa un temps que m'adono que el que realment et fa feliç, són coses molt petites. Valorar-les, i deixar de banda grans reptes que de vegades ens fan perdre el nord, sembla que és la clau cap a la felicitat, o si més no, el camí per gaudir moments que ens acosten a aquesta felicitat.<br />Sentia a Josep Pla en una mítica entrevista en l'històric programa A Fondo, que ell era un home moderadament feliç, perquè no envejava res a ningú. Bé, jo crec que sóc moderadament feliç, perquè per primer cop en temps, sóc el centre de les meves decisions i a la vegada perquè porto a la pràctica el que fins fa poc, tansols era teoria. Valorar les petites coses de la vida.<br />És en aquest punt, que per primera vegada faig un post participatiu, un post en el que us demano que em feu partícep de les petites coses, les més ínfimes, les que us fan sentir bé. Feliços.<br />Conscient de que no som masses els que participem del bloc, us convido a fer una mica de propaganda d'aquest post per poder fer el primer decàleg de les petites coses que fan feliços als que participem de la blogosfera. Seran ben rebuts els vostres comentaris, que en un següent post si aquest exercici sociològic té éxit, publicaria. ( si us sembla bé, es clar )<br /><br />Per començar, i per posar un exemple del que realment vull dir quan dic petites coses, posaré uns quants exemples del que a mi em pot fer feliç.<br /><br />1- Un dissabte al matí, dia de mercat. Vaig a la parada de sempre i li dic al fruiter que vull un meló, que estigui llest per menjar. Desprès d'haver-lo deixat a la nevera una estona, i quan desprès d'haver pres el sol en una tarda d'estiu tens ganes de quelcom ben fresquet, vas a la nevera, i el meló que t'havien promès que seria bonissim, realment ho és. Aquella primera queixelada que t'omple la boca de sabors....<br /><br />2- LLevar-me en un dia d'abril i al sortir al jardí, poder agafar una maduixa, encara que només sigui una, de la planta que vas plantar fa un parell de mesos , i assaborir-la acabada de tallar de la planta. Si, només és una maduixa, però que bona. Una maduixa. Una sola maduixa al jardí, amb el solet a la cara. Buf, una altra petita cosa que en pot despistar de tots per uns minuts.<br /><br />3- una visita inesperada d'algú que fa temps que no veus.<br /><br />4- un sopar d'aquells que acaben a les tantes i amb moltes ampolles de vi buides , havent arreglat el món i tingut mil idees que encara que mai es portin a la pràctica, són les millors, perquè són les que tens amb els teus.<br /><br />Bé, aquestes serien uns exemples del que a mi em fa feliç. A veure si entre tots podem fer un decàleg de les petites coses. Segur que les aportacions de tothom seran molt profitoses.<br /><br />Fins aviat!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-84857926793395335902007-09-02T08:13:00.000-06:002007-09-02T08:31:07.097-06:00se m'acumula la feina amb els memes!!! Meme II<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-TaSskLFYQ3ms9-AzgPPb8RQij4c2dmxKD9DuuFoHZSRfzPxUcsenaat3Xh6ct25L5UII_5idbYzbiF_SKvUGwe9o37l-eGP-HWI8BzOy0l0LfpitHbbQLT4Qg44_hpNSJJJXvYgbiLgo/s1600-h/thumb.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5105611202911620674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-TaSskLFYQ3ms9-AzgPPb8RQij4c2dmxKD9DuuFoHZSRfzPxUcsenaat3Xh6ct25L5UII_5idbYzbiF_SKvUGwe9o37l-eGP-HWI8BzOy0l0LfpitHbbQLT4Qg44_hpNSJJJXvYgbiLgo/s400/thumb.jpg" border="0" /></a><br /><div>Aquest segon meme me l'ha passat la Jo Mateixa, segons les seves paraules perquè pensava que no havia contestat mai cap meme, i tema "sanjat i punt". Doncs bé, fins al moment tenies raó, no n'havia contestat cap i en una setmana me n'heu passat tres. Però com que me'l vas passar a l'estil Gaspart, "tema sanjat i punt", no podia deixar de fer-lo! sort que és curtet!</div><br /><div></div><br /><div>1. <span style="color:#990000;">Posar la imatge que tens a l'escriptori</span>: a dalt, la senyoreta Júlia Roberts. D'aquí a poc n'hi haurà una altra i fa uns dies n'hi havia una altra....va canviant la cosa...</div><br /><div></div><br /><div>2. <span style="color:#990000;">explica la imatge</span></div><div><span style="color:#990000;"></span></div><div>Bé, des de fa un temps em penjo fotos de fotògrafs que m'agraden. Aquesta, d'un fotògraf que va exposar a a BCN fa poquet, Mark Seliger.La vaig escollir, perquè entre d'altres coses es dedica a fer retrats de personatges coneguts, però cercant una imatge diferent a la que acostumen a vendre. Aquesta, que pertany a una sèrie de fotos anomenada <em><span style="color:#990000;">In my stairwell</span></em> de la Júlia Roberts em va encantar. Crec que ens mostra una visió diferent, potser més agressiva, més dona, potser més real que els personatges riallers que acostuma a fer en les seves pel·lícules. Sembla fins i tot una persona amb preocupacions. </div><div>Pels que estigueu interessats en l'obra d'aquest fotògraf, el link està en el meu altre bloc: <a href="http://alooktotheworld.blogspot.com/">http://alooktotheworld.blogspot.com/</a></div><div></div><div></div><div>3. <span style="color:#990000;">Escollir a 4 persones a qui passar el meme</span>. </div><div></div><div>Ei, que el faci qui vulgui tu!!</div><div></div><div></div><div>Vinga Jo Mateixa, feina feta!</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-87953680616047961362007-09-02T07:15:00.000-06:002007-09-02T08:44:14.026-06:00Se m'acumula la feina amb els memes!!! Meme I.Quan em vaig començar a passejar per molts dels vostres blogs, vaig veure que alguns de vosaltres tenieu un post comú en el que ensenyàveu les sabates i els peus i pensava que quines coses més rares fèieu. Amb el temps vaig adonar-me que a alguns us agradava que us toqués un meme i a d'altres us feia prou mandra. Bé, fins ara me n'havia salvat, però l'Andrea, la Jo Mateixa i la Dèjá Vie, m'han donat feina.<br /><br /><br /><br />Començo pel de la Déjà Vie i l'Andrea que sortosament m'he adonat que és el mateix. Prometo fer el que queda!<br /><br /><br /><br />Som-hi!<br /><br /><br /><br />1<span style="color:#990000;">.Quan temps portes com a blocaire?</span><span style="color:#ff6666;"> </span><br /><br /><br /><br />Des de gener d'aquest any.<br /><br /><br /><br />2. <span style="color:#990000;">Com et vas assabentar de l'existència de blocs?</span><br /><br /><br /><br />Com he explicat en un post recent, em van diagnosticar un petit problema mèdic i em vaig posar a cercar informació del que m'estava passant a internet. Vaig anar a parar a través del Google a un bloc sobre hipotiroidisme que una noia s'havia animat a fer amb el desig de saber més del que li estava passant. En el bloc la gent escrivia sobre les seves sensacions, incerteses i em va semblar interessant. No va passar massa temps que em vaig adonar que un blog podia ser una bona distracció/vàlvula d'escapament per passar els mesos de baixa que estava vivint. i aquí estem!<br /><br /><br /><br />3. <span style="color:#990000;">Nomena 5 blogs que segueixes diariament o amb molta freqüència</span>:<br /><br /><br /><br />dèjá vie, mandarina contraproduent , Jo Mateixa, Un lloc per nosaltres, Todo esto soy yo ( Andrea ) i últimament en Puji. Quan estaven actius o més actius ( Candela i Cameu ). Segueixo blogs de fotografia, tot i que no tan asiduament.<br /><br /><br /><br />4.<span style="color:#990000;">Ets lector anònim d'algun blog?</span><br /><br /><br /><br />Si, dels de fotografia que us comentava i d'alguns de política<br /><br />5. <span style="color:#990000;">Alguns autors que et despertin simpatia...</span><br /><br />la dèjà vie, perquè és capaç de fer-te entrar al seu món particular.<br /><br />la Jo mateixa, perquè és capaç d'arrribar a tothom.<br /><br />Mandarina contraproduent, per ser capaç de fer un blog diferent<br /><br />L'atzucac, perquè compartim el plaer de la fotografia tot i que potser des de prismes diferents.<br /><br />L'Andrea, perquè transmet lluita i això em posa la pell de gallina.<br /><br />En barbollaire, perquè diu molt amb poques paraules.<br /><br />Vaja, i molts d'altres!<br /><br />5. <span style="color:#990000;">Amb quins 5 blocaires aniries de gresca?</span><br /><br />No en tinc ni idea. Segurament m'agradaria compartir una copa de vi, una cervesa o un bon àpat, amb la idea que m'he fet d'algun de vosaltres, però intento no oblidar que aquí, en aquest món blocaire, cal no oblidar que tots som la idea que els altres s'han fet de nosaltres.<br /><br />Potser massa seriosa no la resposta?<br /><br />6. <span style="color:#990000;">Amb quins 5 blocairAs passaries una nit de bogeria sexual?</span><br /><br />Doncs tornem a estar amb el mateix. M'agradaria una nit de sexe amb la idea que m'he fet d'elles, però va...si n'haig de dir tres diria :<br /><br />1. la veïna de sota casa ( ja sabeu que em refereixo a vos estimada veïna).<br /><br />2. A algú que tractava sovint amb un diminutiu ( tu també saps que parlo de tu )<br /><br />3.a una noia amb qui comparteixo comarca.<br /><br />Suposo que no esperava ningú que digués noms oi?<br /><br />8. <span style="color:#990000;">T'has enamorat mai d'algun blocaire?</span><br /><br />No<br /><br />9. <span style="color:#990000;">Satisfet amb el teu blog? </span><br /><br />En tinc dos de blogs i tots dos per algun motiu o altre m'agradaria millorar-lo. Sobretot el de fotografia per aconseguir millor definició i grandària de les fotos.<br /><br />10 . <span style="color:#990000;">Tria entre tres i cinc blocaires que responguin aquestes preguntes en els seus blogs:</span><br /><br />No pensava enviar-li a ningú, però finalment he decidit enviar-li a la Mandarina Contraproduent, a veure si ens pot contestar amb receptes de mandarines, imatges i reflexions de les seves.<br /><br /><br /><br />Contentes Andrea i Dèjá Vie? Doncs vinga, no m'ho feu més això eh! jajaja! Un petonàs a les dues!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-72161831970515695212007-08-25T17:07:00.000-06:002007-08-25T18:46:53.406-06:00Hipotiroidisme.El desembre del 2006 desprès de molts dies de sentir-me estrany, a quarts de nou del matí, anava a la feina. Conduïa, i el cap em deia que no fes més bestieses, que m'atures i descanses d'una vegada. Vaig trucar a l'escola i vaig dir al cap d'estudis que no podia arribar a la feina, que me'n tornava cap a casa.<br /><br />Al cap de 25 dies em diagnosticaven hipotiroidisme de hashimoto, que ve a ser, un atrofiament de la glàndula del tiroides per causes autoimmunulògiques. És a dir, és com si el teu propi cos no reconegués el teu tiroides. Alentiment general de l'organisme, ansietat, certa angoixa, dificultat per concentrar-se, sensació de cansament, canvis d'humor...entre d'altres símptomes.<br /><br />Tot plegat començava 4 anys enrera, quan era l'entrenador del CB GRanollers i en la revisió mèdica em deien que havia patit una alteració del tiroides , però que no patís. Faríem una analítica a l'any i ho aniríem controlant. Cada any els valors eren més alts, però el metge insistia en que segons el protocol, encara no eren prou alts i que el meu malestà no podia ser causat per aquesta alteració... Al desembre de l'any passat, al cap de 4 anys un metge va tenir la idea de fer mirar un valor més, i resulta que aquell valor confirmava en pocs dies el que l'altre metge no havien vist en quatre anys. Tenia hipotiroidisme.Em van dir que feia quatre anys que vivia amb la malaltia al damunt. La vida és una broma!<br /><br />L'entrada del 2007 va ser difícil, i els mesos següents encara més. Que el cos accepti la medicació no és fàcil ,doncs t'administren la hormona que el teu cos no fabrica i en cada augment de dosi, jo em sentia pitjor encara que abans de començar a medicar-me. A la que la dosi s'ha equilibrat, tot ha millorat moltissim.<br /><br />Patir una situació com aquesta et fa veure com reacciona la gent que pensaves que eren els "teus". Si, és cert, l'hipotiroidisme no és una cama trencada. La gent no sap com reaccionar. No saben què necessites. Bé, doncs són dues cares d'una mateixa moneda: uns hi són , i d'altres no hi són. El més dur ha estat veure com desprès de sis mesos de baixa , n'hi ha que no han aparegut per casa i ni tansols han fet una maleïda trucada. Us preguntareu si eren realment amics...jo també, per això ha estat tan dur. La part positiva ha estat veure com gent que m'envoltava i potser jo no me'ls prenia com amics, han estat al meu costat. Han trucat. S'han preocupat.<br />Avui potser és el moment d'agrair-los el que han fet. Gràcies Axel, tu si que ets dels de sempre, i sempre hi ets. Gràcies Jose, per trucar cada setmana i passar de ser el meu ajudant a ser el meu amic. Gràcies Isabel per passar de ser una veïna a ser una amiga. I a tu Mai per dir-me sempre coses maques i fer-me veure coses meves que jo no veia. A tu també Olivia, i a tu Silvieta i a tu Ona. Merci. I si, també, gràcies a mons pares.<br /><br />Ara desprès de gairebé buit mesos, puc dir que em sento molt millor. Sóc relativament feliç, i si, que hi ha dies que estic cansat i hi ha dies que encara em sento una mica desubicat i sol. però per altra banda per fi he començat a fer cas a la meva part creativa.Faig esport i torno a tenir ganes de fer coses, tot i que encara de vegades encara em ve la por. He deixat de fer coses que feia i en faig de noves, però més que res, ara m'escolto. Malauradament és una cosa que fem poc, i de vegades ens ha de passar quelcom per començar a fer-ho. Ara ja sóc capaç de veure que segurament això que m'ha passat, en el fons, és una sort, doncs m'ha obligat a aturar-me i plantejar-me si la vida que feia és la que vull. I ja ho tinc clar. No ho és.<br /><br />Fa temps que una de les persones a les que he donat les gràcies em deia que ho escrivís tot. Que ho deixés anar, que les malalties les has de mirar a la cara i treure'n profit. Ho he fet, he après molt de mi perquè he passat por i potser per primera vegada a la vida l'he encarada. I si, també és moment de dir, i només per mi, que ho he passat de puta pena, que he estat més trist del que he dit, i que en molts moments m'he sentit sol i m'he enfadat molt amb algun dels amics/gues dels que se'n diuen "de sempre".<br />Si, se'm va ajuntar tot a mi, excès de feina, estrès i per postres la brometa del tiroides. Però segurament si no fos per tot plegat, no hauria après a relaxar-me, ni a veure que el centre de la meva vida sóc jo, que no puc funcionar pel que els altres esperen de mi, a apreciar les coses més petites i obviar-ne d'altres que per com ens eduquen ens fan creure que són importants.... i vaja un munt de coses més que potser us aburririen si és que encara no ho he fet.<br /><br />Aquest vespre he llegit a una amiga, deia que de sobte se sentia angoixada, i que potser era per no voler afrontar quelcom que li passava.M'ha fet recordar. Si, m'has fet pensar, i m'he decidit a utilitzar el bloc, pel que en un inici el vaig obrir, per expressar el que sentia. Si , el que sentia, i no el que pensava. Gran diferència que fins fa poc no coneixia! Espero que demà estiguis millor.<br /><br />Bé, ara és el moment de clicar el cartellet de "publicar entrada" i deixar aquí publicat ara que ja estic bé, el que fins ara no he volgut i en alguns moments no he pogut fer.Aquest sense dubtes és el meu post més personal.oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-65734191415085484432007-08-12T12:47:00.000-06:002007-08-12T13:09:00.244-06:00Xirinacs. Ha mort un lluitador...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTFYbWD7Jzm7vv5ICYmqX7RK6aeDJhPPU1nweWkX76suZBrNh2bmVEf0QS5yhQqMb_selEZo43z3cSOUB6Ppmw9ZuFSEfX83yq9tg25PiT2MVlSngBQBiMUH61q_8Is3TtM5XjpN1HEWTg/s1600-h/785_3_autodeterminaciomanibcn110206fot3xiri.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5097892846830713026" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTFYbWD7Jzm7vv5ICYmqX7RK6aeDJhPPU1nweWkX76suZBrNh2bmVEf0QS5yhQqMb_selEZo43z3cSOUB6Ppmw9ZuFSEfX83yq9tg25PiT2MVlSngBQBiMUH61q_8Is3TtM5XjpN1HEWTg/s320/785_3_autodeterminaciomanibcn110206fot3xiri.jpg" border="0" /></a><br /><div>La nota de suïcidi de Xirinacs em sembla culpidora. D'acord o no amb el que feia i pensava, era un lluitador. Em fa por que els lluitadors siguin una espècie ens extinció i que quedem en mans dels que hi ha avui en dia. Així que el millor record per ell deixant en el meu bloc, la seva nota de suïcidi.</div><br /><br /><div>Lluís M. Xirinacs diu així:<br /></div><br /><br /><div>En ple ús de les meves facultats<br />marxo<br />perquè vull acabar els meus dies<br />en la soledat i el silenci.<br />Si em voleu fer feliç<br />no em busqueu.<br />Si algú em troba<br />li prego que,<br />estigui jo com estigui,<br />no vulgui ell pertorbar<br />la meva soledat<br />i el meu silenci.<br />Gràcies!<br />ACTE DE SOBIRANIA<br />.<br />.<br />He viscut esclau setanta-cinc anys<br />en uns Països Catalans<br />ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)<br />des de fa segles.<br />He viscut lluitant contra aquesta esclavitud<br />tots els anys de la meva vida adulta.<br />Una nació esclava, com un individu esclau,<br />és una vergonya de la humanitat i de l’univers.<br />Però una nació mai no serà lliure<br />si els seus fills no volen arriscar<br />llur vida en el seu alliberament i defensa.<br />Amics, accepteu-me<br />aquest final absolut victoriós<br />de la meva contesa,<br />per contrapuntar la covardia<br />dels nostres líders, massificadors del poble.<br />Avui la meva nació<br />esdevé sobirana absoluta en mi.<br />Ells han perdut un esclau.<br />ella és una mica més lliure,<br />perquè jo sóc en vosaltres, amics!<br />Lluís M. Xirinacs i Damians<br />Barcelona, 6 d’agost de 2007</div><br /><div></div><br /><div>D'entre les opinions destecades avui, m'ha sobtat la del President Pujol: 'Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la seva mort també ens fustiga'.</div><br /><div></div><br /><div>Visca Catalunya LLiure! ( quan de temps feia que no ho exclamava )</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-9001414120032161172007-08-07T18:03:00.000-06:002007-08-07T19:00:25.132-06:00i un dia, molts anys desprès....<div align="justify">Fa una setmana em vaig trobar algú que feia molt de temps que no veia. La vida ens va portar per diferents camins, i com passa sovint el contacte es va perdent. Vam tenir temps de posar-nos al dia, de preguntar-nos , de recordar....<br />Ella s'ha convertit en una mare lluitadora, optimista, alegre, esportista, vital i atractiva, i la veritat, si no fos per la consciència dels anys passats no diria que han passat més de 15 anys des de que vam estar junts.<br /><br />Va ser una trobada molt cordial, res d'insinuacions ni dels jocs habituals, va ser una estona de complicitat...una doble sessió de teràpia com va dir ella.<br /><br />En el seu moment perdre-la va ser una putada. Jo en aquells temps creia en allò de l'amor per tota la vida. Em passava el dia escoltant Springsteen i ella havia de ser Ella. Era un romàntic de 17 anys!! Durant molt de temps segurament vaig anar perdent aquesta forma d'encarar l'amor. Suposo que la vida i les patacades fan que erroniament et vagis protegint, sense adonar-te que aquesta protecció l'únic que fa és dificultar la teva pròxima relació.<br /><br />L'endemà de l'estona compartida, vaig pensar que de vegades quan de molt joves ens diuen que amb els anys veurem les coses diferents,que no ens amuïnem per una ruptura als disset anys, que de dones n'hi ha moltes...segurament els que ens ho va dir només ens volia donar un cop de mà, segurament el que ens ho deia, l'únic que feia era preparar-nos per la vida però, penso que seria maco que algú ens hagués dit que si, que segurament allò que acabavem de perdre seria de les coses que amb els anys recordaríem, que amb el temps amb la vida de tots dos més o menys encarrilada, tindríem la sort de compartir una estona amb Ella, veuríem la persona en la que s'ha convertit i ens adonaríem amb una alegria nostàlgica, que allò que pensavem als disset, no era cap tonteria d'adolescent.<br /><br /><br />Va ser una estona bonissima Mi!</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-5491172431913705262007-07-23T14:44:00.000-06:002007-07-23T14:48:40.054-06:00a iniciativa d'en puji m'afegeixo a la protesta...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDHspVkbM7RCwcouNa3FKfFStlTzMdGobytUPCDnknjsHPvd8dZ55s77CLzsTpbqr2Et84C6T9vHA72f1KP82dP2_UA6Y8ktxOi7_1E3jyrEBdsbydqhbA0agOrWUe-lMCYcpQVq3FOIQ7/s1600-h/EL+JUEVES+CENSURADO.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090496278534027714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDHspVkbM7RCwcouNa3FKfFStlTzMdGobytUPCDnknjsHPvd8dZ55s77CLzsTpbqr2Et84C6T9vHA72f1KP82dP2_UA6Y8ktxOi7_1E3jyrEBdsbydqhbA0agOrWUe-lMCYcpQVq3FOIQ7/s400/EL+JUEVES+CENSURADO.jpg" border="0" /></a><br /><div>DEsprès de 21 anys, un jutge espanyol ha segrestat una revista. Ahir vaig llegir el post d'en puji i la veritat és que em va acabar d'encendre.( us el recomano )</div><div> </div><div>Per un sistema més just i participatiu, en el que per llei tothom sigui igual, </div><div> </div><div> </div><div>VISCA LA REPÚBLICA ( CATALANA! )</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-2287415876677790902007-07-21T02:15:00.000-06:002007-07-21T02:54:10.374-06:00Veïns sense fronteres....Dos til·lers, una amaca penjada en els seus troncs, el meu gos fent el manta, i jo amb poca roba per sentir-me el més còmode possible sota l'ombra d'aquests merabellosos arbres. La til·la i el bruncit de les abelles atipant-se de pol·len em deixen gairebé hipnotitzat. Un coixí per recolzar bé el cap, el llibre que em té engaxat , alguna cosa per veure i el meu paquet de Camel tou a prop. Normalment no em poso música, tot i que el jazz en general i el disc live de la Sade em permeten compaginar música i lectura.<br />Són quarts de buit del vespre i em disposo, desprès de tot el ritual a gaudir del meu moment.La meva cara de felicitat reflexa el benestar que em dóna sentir-me cómode i feliç , gaudint de les petites coses, aquestes tan petites que són les més grans...un somriure d'autocomplicitat comença a dibuixar-se en el meu rostre, m'estiro tot el cos i amb el llibre a les mans, em disposo a encendre'm un cigarret i reiniciar la lectura en el punt on la vaig deixar el dia anterior...tot va perfecte, una estona de lectura i desprès em faré aquell salmó que tan bé em queda. Arribo a la conclusió que si la felicitat són moments, aquell n'és un de feliç.<br />"<em>es mi tercera noche en la cabaña.con el paso de los días me he ido acostumbrando al silencio, me he ido acostumbrnado a las negras tinieblas"</em> (...) i de sobte:<br /><br /><strong>"Luciiiiii, mira quina americana que porta en Cantizano, vine que parlen del fill de la Pantoja!!!!"</strong><br /><br />Si, ho confeso, odío el meus veïns, s'han instal·lat una televisió al jardí del costat que només està separat per un bruc del meu, per veure els programets a la fresca! no els aguanto, els he demanat que entenguin que no viuen sols al món, que si us plau baixin la televisió, que entenguin que hi ha persones que els agrada el silenci i la tranquilitat....NO SÉ QUÈ FER!!!<br /><br />Acceptaré totes les propostes de la comunitat blocaire!!!oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-70340289692737331232007-07-08T14:14:00.000-06:002007-07-08T14:28:02.599-06:00Vivències....<div align="justify">Deia l'avi d'un amic argentí, que<em><strong> :</strong></em></div><div align="justify"><strong><em></em></strong></div><div align="justify"><strong><em></em></strong></div><div align="justify"><strong><em></em></strong> </div><div align="justify"><strong><em></em></strong> </div><div align="justify"><strong><em>En política y en la vida al fin, hay que trabajar con la mierda y la pomada. Del arte de esta combinación puede salir la belleza, pero casi siempre erramos. </em></strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">I el meu amic, reflexionava, dient-me que a la vida s'ha de prendre riscos, que s'ha d'intentar perquè val la pena apostar per quelcom més que menjar, dormir i cagar.</div><div align="justify">És cert que de vegades et pots sentir enganyat, decepcionat o fins i tot emprenyat, però sempre és millor haver-ho viscut, doncs sempre és molt pitjor arrepentir-te del que no has fet per por o per accés de raó. </div><div align="justify"></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Aquesta última setmana he viscut quelcom que potser ara en fred, m'hagués pogut estalviar. Em poden haver enganyat, em puc sentir dolgut i fins i tot emprenyat, però ho he viscut, i al final, és el que compte.<strong><em>Hay que trabajar con la mierda y la pomada. del arte de esa combinación puede salir la belleza...</em></strong>no?</div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-22921971459557941732007-07-04T12:44:00.000-06:002007-07-04T12:45:49.914-06:00Per una nit de xerrera....Avui faig un petit compendi de frases d'aquestes que vaig pescant. A veure què us semblen....<br />-La llengua aguanta perquè és tova. Les dents es trenquen perquè són dures.Proverbi xinès<br /><br />-Existeix una porta on hi pot entrar la bona sort, però tu en tens la clau. Proverbi japonès.<br /><br />-La senyora por té una avantatge, i és que si la mires a la cara, es converteix en coratge. Preverbi àrab.oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5785289652073144950.post-76949880977397907582007-06-20T13:42:00.001-06:002007-06-20T13:42:12.543-06:00relats conjunts<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p><object height='350' width='425'><param value='http://youtube.com/v/UYwI_1x7D20' name='movie'></param><embed height='350' width='425' type='application/x-shockwave-flash' src='http://youtube.com/v/UYwI_1x7D20'></embed></object></p><p>Relats conjunts...<br /><br />Cada dia el món dels blogs m'aporta més.Entres, xafardeges, cliques un link que algú té en el seu blog, i a la vegada aquest et porta a un altre, i de blog en blog vas trobant més recomanacions que et porten a entrar a "casa " d'algú que t'ofereix una miqueta del seu món particular. Una miqueta d'allò que el fa riure, d'allò que el fa sentir, d'allò que té ganes d de compartir. La proposta de relats conjunts és una de les que més m'ha agradat de de que xafardejo per aquí.<br />Al blog : http://relatsconjunts.blogspot.com/ et fan la proposta , t'inciten a expressar el que sents davant d'una obra d'art. La que m'ha cridat l'atenció és el quadre d'en Joan Miró sincronitzat amb el Canon de Pachelbel.<br />El meu primer relat conjunt<br />Garden per jardí. Jardí de colors, olors, estat d'ànim, vida....garden per primavera.Primavera doncs pel que fa als colors, a les olors, a l'estat d'ànim, al moment de vida. Primavera pel que té a veure amb renèixer. Primavera per sortir del pou, primavera com a sensació interior, pròpia, personal i gairebé intranseferible. I tot plegat amb la tendresa i alegria continguda de la múscia escollida que et fa acceptar el moment personal sabent i acceptant d'allà d'on vens.<br /></p></div>oriolhttp://www.blogger.com/profile/17506839849188362201noreply@blogger.com1