com si deu estar a l'infern?
divendres, 14 de novembre del 2008
divendres, 8 d’agost del 2008
dissabte, 19 de juliol del 2008
Bruce Springsteen
perfecte per un dia com el d'avui recuperar una mica de Bruce. Gaudiu del concert aquesta nit!
diumenge, 11 de maig del 2008
embolic de perfils i enllaços!
És aquí on em deixo veure més freqüentment:
http://www.alooktotheworld.blogspot.com/
tot i que no penso deixar de publicar aquí...
http://www.alooktotheworld.blogspot.com/
tot i que no penso deixar de publicar aquí...
dilluns, 10 de març del 2008
Zaragoza ( Catalunya ) fa guanyar Zapatero...
La campanya de la por de Zaragoza, el cap de campanya del PSC, ha aconseguit que Catalunya hagi votat amb por. El vot de Catalunya ha estat molt a la catalana, és a dir, cercant la solució a fora més que buscant l'entesa dins del país. Això sense dubte ha fet que molta gent hagi votat Zapatero per por a que tornés la dreta espanyola. Això és un fet, cal acceptar-ho. S'ha espanyolitzat del tot la política catalana.
El PSC, aquell partit que diu si al Parlament català i no al Parlament espanyol quan li convé, serà qui ens haurà de defensar els interessos del país en els pròxims quatre anys. És més, podriem dir que Catalunya ha fet president Zapatero oblidant totes les promeses incomplertes de l'estatut, els problemes a rodalies, la falta de diners per tirar endavant la llei de dependència, la pròxima arribada de Bono com a president del Congrés...
Personalment penso que Catalunya hauria de ser valenta, marcar la difèrència i seguir votant en clau catalana, marcant la diferència respecte d'Espanya. Ja fa masses anys que podem veure que Espanya no ens soluciona res, i no ho farà mai. Com va dir un dia Pascual Maragall, pot ser que Espanya et doni diners, però mai busquis que ens entenguin. Si tots els vots que han anat a parar al PSC ( més PSOE que mai en l'actualitat ) s'haguessin repartit entre els partits catalans, no hauriem influit amb més força sobre el mateix senyor Zapatero?
Sembla que la gent no ha pensat així, i el vot en clau espanyola , obligarà a Catalunya a refiar-se del PSC i de les possibles aliances puntuals del PSOE amb CIU. Així doncs ens esperen quatre anys de somriure quan les coses ens vagin bé, i callar i abaixar el cap quan les coses no ens vagin de cara. Això és el que passa quan cerques que algú et solucioni els teus problemes.
El PSC, aquell partit que diu si al Parlament català i no al Parlament espanyol quan li convé, serà qui ens haurà de defensar els interessos del país en els pròxims quatre anys. És més, podriem dir que Catalunya ha fet president Zapatero oblidant totes les promeses incomplertes de l'estatut, els problemes a rodalies, la falta de diners per tirar endavant la llei de dependència, la pròxima arribada de Bono com a president del Congrés...
Personalment penso que Catalunya hauria de ser valenta, marcar la difèrència i seguir votant en clau catalana, marcant la diferència respecte d'Espanya. Ja fa masses anys que podem veure que Espanya no ens soluciona res, i no ho farà mai. Com va dir un dia Pascual Maragall, pot ser que Espanya et doni diners, però mai busquis que ens entenguin. Si tots els vots que han anat a parar al PSC ( més PSOE que mai en l'actualitat ) s'haguessin repartit entre els partits catalans, no hauriem influit amb més força sobre el mateix senyor Zapatero?
Sembla que la gent no ha pensat així, i el vot en clau espanyola , obligarà a Catalunya a refiar-se del PSC i de les possibles aliances puntuals del PSOE amb CIU. Així doncs ens esperen quatre anys de somriure quan les coses ens vagin bé, i callar i abaixar el cap quan les coses no ens vagin de cara. Això és el que passa quan cerques que algú et solucioni els teus problemes.
dissabte, 8 de març del 2008
Un pas endavant.
Fem una crida a la participació!
Que la jornada electoral sigui més participativa que mai!
Que la banda terrorista ETA no aconsegueixi el protagonisme!
Són frases que vam poder sentir ahir durant tota la tarda desprès de que saltés la notícia, esperada encara que mai desitjada, de que ETA havia tornat a matar.
Ahir mateix però es va saber que havien trobat el cadàver de la nena de cinc anys desaperaguda fa cinc mesos al sud d'Espanya.Els malauradament ja típics assessinats de dones en mans dels seus companys/ marits no han deixat de pujar respecte l'any passat, i segur, que avui hi ha famílies destroçades per delictes de sang relacionats amb robatoris o droga. Hem vist o sentit tota la classe política fent crides a la participació per tots aquests casos? Hem vist o sentit als polítics dient a tothom que els assessins de la nena no poden trencar la normalitat del país? Hem sentit o vist als polítics dient que s'ha d'acabar amb els assessins relacionats amb la violència de gènere i que per això anul·len tots els actes de campanya?
Perquè aquesta diferència de discursos? Perquè són més importants 4 assessinats de la ETA respecte als més de les 60 dones mortes l'any passat? Si el seu discurs és el de dir que la ETA són assessins sense cap idiologia i que han perdut el nord, perquè uns aconsegueixen que s'anul·lin tots els actes electorals i els altres passen desaperçabuts? És diferent un que mata la dona o una criatura que un que mata a un regidor?
Crec que la resposta és clara. Els polítics no s'atreveixen a fer un pas endavant. No s'atreveixen a variar el discurs enquistat de sempre. Ho han anul·lat tot, han deixat de fer els actes de campanya electoral i han sortit tots a la televisió amb cara de pena i prometen que trobaran als culpables i els portaran davant la justicia. Però ho han fet amb la resta de persones assassinades enguany? No, no ho han fet, i potser cal començar a preguntar-se perquè.
És diferent un assessí quan ho fa suposadament per política que quan ho fa per masclisme o diners?Que cadascú pensi el que vulgui, però quin tipus d'assessinat dóna més vots?
Que la jornada electoral sigui més participativa que mai!
Que la banda terrorista ETA no aconsegueixi el protagonisme!
Són frases que vam poder sentir ahir durant tota la tarda desprès de que saltés la notícia, esperada encara que mai desitjada, de que ETA havia tornat a matar.
Ahir mateix però es va saber que havien trobat el cadàver de la nena de cinc anys desaperaguda fa cinc mesos al sud d'Espanya.Els malauradament ja típics assessinats de dones en mans dels seus companys/ marits no han deixat de pujar respecte l'any passat, i segur, que avui hi ha famílies destroçades per delictes de sang relacionats amb robatoris o droga. Hem vist o sentit tota la classe política fent crides a la participació per tots aquests casos? Hem vist o sentit als polítics dient a tothom que els assessins de la nena no poden trencar la normalitat del país? Hem sentit o vist als polítics dient que s'ha d'acabar amb els assessins relacionats amb la violència de gènere i que per això anul·len tots els actes de campanya?
Perquè aquesta diferència de discursos? Perquè són més importants 4 assessinats de la ETA respecte als més de les 60 dones mortes l'any passat? Si el seu discurs és el de dir que la ETA són assessins sense cap idiologia i que han perdut el nord, perquè uns aconsegueixen que s'anul·lin tots els actes electorals i els altres passen desaperçabuts? És diferent un que mata la dona o una criatura que un que mata a un regidor?
Crec que la resposta és clara. Els polítics no s'atreveixen a fer un pas endavant. No s'atreveixen a variar el discurs enquistat de sempre. Ho han anul·lat tot, han deixat de fer els actes de campanya electoral i han sortit tots a la televisió amb cara de pena i prometen que trobaran als culpables i els portaran davant la justicia. Però ho han fet amb la resta de persones assassinades enguany? No, no ho han fet, i potser cal començar a preguntar-se perquè.
És diferent un assessí quan ho fa suposadament per política que quan ho fa per masclisme o diners?Que cadascú pensi el que vulgui, però quin tipus d'assessinat dóna més vots?
dimecres, 23 de gener del 2008
Relats conjunts
Necessito ajuda. Necessito que algú m'ajudi. He estat molts dies callat, quiet, obedient, però no puc més. No suporto la idea de quedar-me aquí per sempre. No suporto la idea de romandre aquí, immòbil, veient com desfilent davant meus vides i vides amb la capacitat de moure's, de sentir, d'observar, d'olorar...necessito ajuda, necessito algú que entengui que he decidit viure, sentir, respirar...o potser no, no patiu, salto jo sol, serà la millor manera de començar a Viure!
dissabte, 8 de desembre del 2007
Repsol YPF - Ara tú - Anunci (versió en català)
Em va semblar fantàstic barrejar Kipling amb el que representa l'esport i l'esforç. A més la veu de Flotats em va acabar de captivar. Si no us agrada l'esport limiteu-vos a tancar els ulls i gaudir del poema.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Porto. Diumenge 2 de desembre 2007
La nit d'ahir va acabar sopant al restaurant Zé de Braga. Si, el recomanaria a tothom, doncs segurament no surt a cap guia però és de portuguesos i per portuguesos. Es menja cuina portuguesa casolana, i com tots els portuguesos que ens hem trobat són molt bona gent. Ahir al vespre, desprès de molts àpats de peix, vam canviar cap a la carn. Frango ( pollastre ) amb patates i arròs. Sense postres. Sense oblidar un bon cafè. Aquí el cafè és brasileny, i molt bo!
El dia avui ha començat, despès d'un superesmorzar a l'hotel, amb la mateixa sensació d'ahir. Els autobusos (autocarros ) funcionen com els portuguesos, amb la calma. Volíem anar al museu Serralves, però enlloc està indicat que els dissabtes i diumenges, l'autocarro que necessitem, no circula. L'espera ha estat molt més agradable, doncs avui fa un dia soleiat de tardor, ben diferent al d'ahir.
Bé, finalment, taxi, i cap al museu. Sembla que el Museu Serralves és un important museu d'art contemporani, però com en tots ells, si no fas la visita amb un guia, no t'enteres de res. Puc assegurar que he estat temptat d'inventar la meva propia obra, posant la camara i el meu cinturó encerclant-la. De segur que ´més d'un s'hagués aturat a mirar-s'ho! Els jardins del museu i la fundació que porta el mateix nom són bonics, i hem decidit passejar amb les nostres noves amigues.
Finalment i per acabar amb el matí de visites culturals, hem anat al Palaçao de Cristal, i d'allí cap al barri de Ribeira, que és on es cou l'autenticitat d'aquesta ciutat. La temptació de repetir a ca la Rosinha era gran, i finalment hem decidit portar-hi a les nostres amigues. Avui hi havia en Fernando, gendre de la Rosinha, que ens ha explicat que bodegues com aquella cada vegada e queden menys. La Rosinha fa 62 anys que té el local, i sembla que quan ella plegui el negoci plegarà amb ella. Hem tornat a menjar i beure tot el que ens han ofert: sipia, bacallà cuinat diferent que el d'ahir, amanida, una sopa que no ens han volgut explicar de què era fins que ens l'hem acabat, croquetes de gambes, cervesa, vino de verde i cafès. Tot per 10 euros per cap. El panorama general del bar es fa difícil d'explicar, però si que us puc dir, que en aquell bar atrotinat, tornàvem a ser els únics extrangers i que de sobte s'ha muntat una conversa comú en la que tot el bar ha acabat rient com si ens coneguessim tots. Un d'ells anava una mica més begut que la resta, i ha començat a parlar dels catalans, els espanyols, el Barça, d'en Figo i d'una roda que li va canviar a una dóna un dia que plovia. Surrealista si, però de les millors estones que hem tingut al viatge. 43 euros, encaixades de mà i comiat general a tot el bar!Bonissim!Els portuguesos són bona gent! Ja ho havia dit oi?
Porto fa la sensació de ser una ciutat a descobrir.No té bellesa aparent, està bastant degradada, sobretot la part més pròxima al riu, i sembla, pel que ens han explicat que lluita perquè els burguers i els McDonals i les grans marques no envaeixin la ciutat. Sap greu, perquè sembla que serà una lluita perduda. Quan dic que són bona gent, el quevull dir és que donen la sensació d'autèntics, de no està viciats pe l'individualisme i el ritme frenètic que nosaltres portem al damunt.
Aquesta tarda sembla que tota la ciutat estava pendent d'un arbre de Nadal mecanico-lluminós instal.lat a l'Avenida dos Aliados.La veritat és que no he entés ,massa què li trobaven, però tothom n'estava molt pendent.
Finalment un parell de coses de POrto. Els carres no són sorollosos. La gent transita amb calma, no hi ha presses ni crits. De fet tampoc hi ha massa gent. No dóna la sensació de ser una ciutat amb molta densitat de població. La lluminaria és respectuosa, no molesta, i tenen il.luminat amb la justa mesura els monuments.Una altra cosa que m'ha sorprès: cap paki, ni xinesos, ni top manta, ni gent que demana pels carrers, ni gent que t'ofereix cerveses o rentar-te els vidres del cotxe....durarà?
Ara, a mitja tarda, rebem la visita de les nostres amigues a l'hotel. Sembla que han comprat una ampolla de vi local, han demanat copes i obridor i cap a l'habitació. A veure què passa....en parlaré més endavant.
Última nit a POrto, i demà últim dia a POrtugal .Per primera vegada, després d'un viatge, no em fa res tornar a la rutina.
Bona noites!
El dia avui ha començat, despès d'un superesmorzar a l'hotel, amb la mateixa sensació d'ahir. Els autobusos (autocarros ) funcionen com els portuguesos, amb la calma. Volíem anar al museu Serralves, però enlloc està indicat que els dissabtes i diumenges, l'autocarro que necessitem, no circula. L'espera ha estat molt més agradable, doncs avui fa un dia soleiat de tardor, ben diferent al d'ahir.
Bé, finalment, taxi, i cap al museu. Sembla que el Museu Serralves és un important museu d'art contemporani, però com en tots ells, si no fas la visita amb un guia, no t'enteres de res. Puc assegurar que he estat temptat d'inventar la meva propia obra, posant la camara i el meu cinturó encerclant-la. De segur que ´més d'un s'hagués aturat a mirar-s'ho! Els jardins del museu i la fundació que porta el mateix nom són bonics, i hem decidit passejar amb les nostres noves amigues.
Finalment i per acabar amb el matí de visites culturals, hem anat al Palaçao de Cristal, i d'allí cap al barri de Ribeira, que és on es cou l'autenticitat d'aquesta ciutat. La temptació de repetir a ca la Rosinha era gran, i finalment hem decidit portar-hi a les nostres amigues. Avui hi havia en Fernando, gendre de la Rosinha, que ens ha explicat que bodegues com aquella cada vegada e queden menys. La Rosinha fa 62 anys que té el local, i sembla que quan ella plegui el negoci plegarà amb ella. Hem tornat a menjar i beure tot el que ens han ofert: sipia, bacallà cuinat diferent que el d'ahir, amanida, una sopa que no ens han volgut explicar de què era fins que ens l'hem acabat, croquetes de gambes, cervesa, vino de verde i cafès. Tot per 10 euros per cap. El panorama general del bar es fa difícil d'explicar, però si que us puc dir, que en aquell bar atrotinat, tornàvem a ser els únics extrangers i que de sobte s'ha muntat una conversa comú en la que tot el bar ha acabat rient com si ens coneguessim tots. Un d'ells anava una mica més begut que la resta, i ha començat a parlar dels catalans, els espanyols, el Barça, d'en Figo i d'una roda que li va canviar a una dóna un dia que plovia. Surrealista si, però de les millors estones que hem tingut al viatge. 43 euros, encaixades de mà i comiat general a tot el bar!Bonissim!Els portuguesos són bona gent! Ja ho havia dit oi?
Porto fa la sensació de ser una ciutat a descobrir.No té bellesa aparent, està bastant degradada, sobretot la part més pròxima al riu, i sembla, pel que ens han explicat que lluita perquè els burguers i els McDonals i les grans marques no envaeixin la ciutat. Sap greu, perquè sembla que serà una lluita perduda. Quan dic que són bona gent, el quevull dir és que donen la sensació d'autèntics, de no està viciats pe l'individualisme i el ritme frenètic que nosaltres portem al damunt.
Aquesta tarda sembla que tota la ciutat estava pendent d'un arbre de Nadal mecanico-lluminós instal.lat a l'Avenida dos Aliados.La veritat és que no he entés ,massa què li trobaven, però tothom n'estava molt pendent.
Finalment un parell de coses de POrto. Els carres no són sorollosos. La gent transita amb calma, no hi ha presses ni crits. De fet tampoc hi ha massa gent. No dóna la sensació de ser una ciutat amb molta densitat de població. La lluminaria és respectuosa, no molesta, i tenen il.luminat amb la justa mesura els monuments.Una altra cosa que m'ha sorprès: cap paki, ni xinesos, ni top manta, ni gent que demana pels carrers, ni gent que t'ofereix cerveses o rentar-te els vidres del cotxe....durarà?
Ara, a mitja tarda, rebem la visita de les nostres amigues a l'hotel. Sembla que han comprat una ampolla de vi local, han demanat copes i obridor i cap a l'habitació. A veure què passa....en parlaré més endavant.
Última nit a POrto, i demà últim dia a POrtugal .Per primera vegada, després d'un viatge, no em fa res tornar a la rutina.
Bona noites!
dissabte, 1 de desembre del 2007
Porto. Dissabte 1.
Dia de derby també a POrtugal. De bon matí, al sortir de l'hotel plou. Els portuguesos semblen gent molt tranquila, i els autobusos no són una escepció. DEsprés de vint minuts sota la pluja, tapat tansols per un paraigues de 5 euros comprat d'urgència, decidim agafar un taxi que ens baixi fins al riu ( Douro ). Amb tanta pluja i tan color gris decidim que la manera d'alegrar el dia és baixant a la zona de les bodegues a tastar els vins que porten el nom de la ciutat. És aviat per veure, però no sembla un problema. Hem vist un cartell en una botiga de vins que deia : " saber beber es saber vever " ( o una cosa semblant ).
La vista de la part vella de Porto des de l'altra banda del riu ( gaia ) és maquissima. Fa la sensació de ser al segle XIX. Plou, i la boira encara no s'ha aixecat, en prou feines es veuen les cases, però Porto té l'encant del que és antic. Aquesta part de la ciutat, en reformes constants, té una imatge poc atacada per l'absurda modernor dels temps que vivim. Sembla autèntic, això m'agrada.
Creuant de nou el riu, entre foto i foto ( que aniré penjant a l'altre bloc quan torni ), hem anat a parar a una botiga de vins i el mateix noi amable que ens ha benut la primera ampolla de vi que viatjarà cap a Catalunya, ens ha indicat un lloc per anar a menjar. L'única condició que li hem posat és que no fos un lloc per guiris , i puc assegurar que per la cara que han fet, feia temps que no en veien cap.
La Rosinha ens ha preparat bacallà, sèpia, i unes empanades de gamba, amb un vi "verde" que ha tret d'un garrafón més que sospitós. Ens ha ofert també un plat que tenia ous de peix i orella de porc, però hem declinat l'oferiment.
Mentrestant, la danesa i la catalana que vam conéixer just aterrar a POrto, han donat senyals de vida, i al tercer missatge hem decidit trucar-nos i quedar per fer un café. Ha estat una estona realment divertida. Esforçar-se a parlar l'anglès desprès de temps de no utlitzar-lo costa, però m'agrada la sensació de despertar part del cervell que tens oblidat en el teu dia a dia. Són divertides, i sembla que potser demà tornem a veure'ns al llarg del dia. Elles , la N ( li direm a la catalana ) i la L ( li direm a la danesa ), són aquí descansant de la vida de bojos que sembla que porten, i tenen ganes d'assaborir la nit portuguesa , cosa que a nosaltres ens és bastant igual. Deu ser cosa de l'edat!!
Bé, i com us deia al principi, avui aquí també és nit de futbol, de derby! S'enfronten els dos millors equips del país, i un d'ells és l'equip de la ciutat. La veritat és que avui els diaris en van plens, i sembla que tothom n'estarà p+endent. Així que hem deicidit anar a un bar de i per portuguesos que hi ha al costat de l'hotel a donar suport al POrto, l'equip de la ciutat!
Bé , res més, salutacions a qui ho llegeixi des de terres lusitanes!
La vista de la part vella de Porto des de l'altra banda del riu ( gaia ) és maquissima. Fa la sensació de ser al segle XIX. Plou, i la boira encara no s'ha aixecat, en prou feines es veuen les cases, però Porto té l'encant del que és antic. Aquesta part de la ciutat, en reformes constants, té una imatge poc atacada per l'absurda modernor dels temps que vivim. Sembla autèntic, això m'agrada.
Creuant de nou el riu, entre foto i foto ( que aniré penjant a l'altre bloc quan torni ), hem anat a parar a una botiga de vins i el mateix noi amable que ens ha benut la primera ampolla de vi que viatjarà cap a Catalunya, ens ha indicat un lloc per anar a menjar. L'única condició que li hem posat és que no fos un lloc per guiris , i puc assegurar que per la cara que han fet, feia temps que no en veien cap.
La Rosinha ens ha preparat bacallà, sèpia, i unes empanades de gamba, amb un vi "verde" que ha tret d'un garrafón més que sospitós. Ens ha ofert també un plat que tenia ous de peix i orella de porc, però hem declinat l'oferiment.
Mentrestant, la danesa i la catalana que vam conéixer just aterrar a POrto, han donat senyals de vida, i al tercer missatge hem decidit trucar-nos i quedar per fer un café. Ha estat una estona realment divertida. Esforçar-se a parlar l'anglès desprès de temps de no utlitzar-lo costa, però m'agrada la sensació de despertar part del cervell que tens oblidat en el teu dia a dia. Són divertides, i sembla que potser demà tornem a veure'ns al llarg del dia. Elles , la N ( li direm a la catalana ) i la L ( li direm a la danesa ), són aquí descansant de la vida de bojos que sembla que porten, i tenen ganes d'assaborir la nit portuguesa , cosa que a nosaltres ens és bastant igual. Deu ser cosa de l'edat!!
Bé, i com us deia al principi, avui aquí també és nit de futbol, de derby! S'enfronten els dos millors equips del país, i un d'ells és l'equip de la ciutat. La veritat és que avui els diaris en van plens, i sembla que tothom n'estarà p+endent. Així que hem deicidit anar a un bar de i per portuguesos que hi ha al costat de l'hotel a donar suport al POrto, l'equip de la ciutat!
Bé , res més, salutacions a qui ho llegeixi des de terres lusitanes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
