Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de març del 2008

Zaragoza ( Catalunya ) fa guanyar Zapatero...

La campanya de la por de Zaragoza, el cap de campanya del PSC, ha aconseguit que Catalunya hagi votat amb por. El vot de Catalunya ha estat molt a la catalana, és a dir, cercant la solució a fora més que buscant l'entesa dins del país. Això sense dubte ha fet que molta gent hagi votat Zapatero per por a que tornés la dreta espanyola. Això és un fet, cal acceptar-ho. S'ha espanyolitzat del tot la política catalana.

El PSC, aquell partit que diu si al Parlament català i no al Parlament espanyol quan li convé, serà qui ens haurà de defensar els interessos del país en els pròxims quatre anys. És més, podriem dir que Catalunya ha fet president Zapatero oblidant totes les promeses incomplertes de l'estatut, els problemes a rodalies, la falta de diners per tirar endavant la llei de dependència, la pròxima arribada de Bono com a president del Congrés...

Personalment penso que Catalunya hauria de ser valenta, marcar la difèrència i seguir votant en clau catalana, marcant la diferència respecte d'Espanya. Ja fa masses anys que podem veure que Espanya no ens soluciona res, i no ho farà mai. Com va dir un dia Pascual Maragall, pot ser que Espanya et doni diners, però mai busquis que ens entenguin. Si tots els vots que han anat a parar al PSC ( més PSOE que mai en l'actualitat ) s'haguessin repartit entre els partits catalans, no hauriem influit amb més força sobre el mateix senyor Zapatero?

Sembla que la gent no ha pensat així, i el vot en clau espanyola , obligarà a Catalunya a refiar-se del PSC i de les possibles aliances puntuals del PSOE amb CIU. Així doncs ens esperen quatre anys de somriure quan les coses ens vagin bé, i callar i abaixar el cap quan les coses no ens vagin de cara. Això és el que passa quan cerques que algú et solucioni els teus problemes.

dissabte, 8 de març del 2008

Un pas endavant.

Fem una crida a la participació!
Que la jornada electoral sigui més participativa que mai!
Que la banda terrorista ETA no aconsegueixi el protagonisme!
Són frases que vam poder sentir ahir durant tota la tarda desprès de que saltés la notícia, esperada encara que mai desitjada, de que ETA havia tornat a matar.

Ahir mateix però es va saber que havien trobat el cadàver de la nena de cinc anys desaperaguda fa cinc mesos al sud d'Espanya.Els malauradament ja típics assessinats de dones en mans dels seus companys/ marits no han deixat de pujar respecte l'any passat, i segur, que avui hi ha famílies destroçades per delictes de sang relacionats amb robatoris o droga. Hem vist o sentit tota la classe política fent crides a la participació per tots aquests casos? Hem vist o sentit als polítics dient a tothom que els assessins de la nena no poden trencar la normalitat del país? Hem sentit o vist als polítics dient que s'ha d'acabar amb els assessins relacionats amb la violència de gènere i que per això anul·len tots els actes de campanya?

Perquè aquesta diferència de discursos? Perquè són més importants 4 assessinats de la ETA respecte als més de les 60 dones mortes l'any passat? Si el seu discurs és el de dir que la ETA són assessins sense cap idiologia i que han perdut el nord, perquè uns aconsegueixen que s'anul·lin tots els actes electorals i els altres passen desaperçabuts? És diferent un que mata la dona o una criatura que un que mata a un regidor?

Crec que la resposta és clara. Els polítics no s'atreveixen a fer un pas endavant. No s'atreveixen a variar el discurs enquistat de sempre. Ho han anul·lat tot, han deixat de fer els actes de campanya electoral i han sortit tots a la televisió amb cara de pena i prometen que trobaran als culpables i els portaran davant la justicia. Però ho han fet amb la resta de persones assassinades enguany? No, no ho han fet, i potser cal començar a preguntar-se perquè.

És diferent un assessí quan ho fa suposadament per política que quan ho fa per masclisme o diners?Que cadascú pensi el que vulgui, però quin tipus d'assessinat dóna més vots?

dilluns, 23 de juliol del 2007

a iniciativa d'en puji m'afegeixo a la protesta...


DEsprès de 21 anys, un jutge espanyol ha segrestat una revista. Ahir vaig llegir el post d'en puji i la veritat és que em va acabar d'encendre.( us el recomano )
Per un sistema més just i participatiu, en el que per llei tothom sigui igual,
VISCA LA REPÚBLICA ( CATALANA! )

divendres, 8 de juny del 2007

Pronòstic del zapaterismo...


Seré breu. Això és el que crec que passarà. No desitjo que passi per una banda, però per una altra banda, potser seria la manera de que comencem a veure qui ens governa. Aquí i allà, perquè són els mateixos.El PSC ha mort amb l'arribada de Jose Montilla.


1- Zapatero avançarà les eleccions

2- Aconseguirà relativitzar el fracàs del tema basc

3- El tema de l'estatut quedarà per resoldre fins desprès de les eleccions generals

4- DEsprès de les eleccions, el constitucional donarà una conclusió interpretativa, cosa que farà que ens quedem com sempre, subjectes a la decisió del govern espanyol de torn.


La tristesa del tema és que Zapatero, l'home de les promeses no complertes (va obligar a Maragall a fer fora del govern a Carod Rovira quan potser s'ha de començar a reconèixer el que va fer encara que no el quan ; Catalunya el va fer Presidente i ell no va complir el que va prometre en el tema de l' estatut a Catalunya; a Euskadi ni tansols ha acostat els presos; el tema Mas-Montilla-foto Moncloa; el defenestrament de Maragall; la decisió , tot i que aplaçada, d'acabar amb un mitjà de comuniciació en català com Radio4; el fracàs del seu progecte de Civilizaciones ; el manteniment de tropes a l'Afganistan; la falta d'estratègies per solucionar el tema de la immigració i derivar-la cap a Catalunya doncs al no tenir competències és el lloc més fàcil on portar els nouvinguts...) és que l'alternativa pot ser molt pitjor.


Sigui com sigui, que ningú s'oblidi, que quan hi ha problemes a Espanya, la solució sempre és ofegar una mica més Catalunya, i Zapatero no s'ha atrevit a canviar aquesta dinàmica.


Oriol

dilluns, 28 de maig del 2007

Eleccions. Post 1.Vots en blanc.

Desprès de molt anys de tenir la oportunitat de votar, la primera vegada que he votat en blanc ha estat en les eleccions celebrades ahir. Aquest és doncs que avui, m'hagi interessat el valor donat als vots en blanc. Les dades són interessants, i crec que lliguen bastant amb el desencís general pel món de la política i el nivell dels nostres polítics. Analitzem els números:

- vots en blanc a La Garriga ( el meu poble ), amb un nivell de participació del 58,41 %, 343 vots en blanc. En les eleccions del 2003, n'hi va haver 155. El tall per aconseguir un regidor està al voltant dels 350 vots.

- vots en blanc a Barcelona, amb un nivell de participació que no arriba al 50%, el sisè partit seria el dels vots en blanc.

-vots en blanc a Catalunya, amb el nivell d'abstenció més alt de l'estat espanyol, han passat de 45000( 1,71 % ) al 2003 a 89617 ( 3,10% ) enguany.El % de vots en blanc més alt en tot l'estat espanyol.

- vots en blanc a l'Estat Espanyol, han passat de 1,74% dels vots a 1,90 al 2003 amb 427.234 vots d'enguany.

Bé, sembla que les xifres són prou importants com per dedicar-hi una mica d'atenció, doncs el descontent és cada vegada més gran. O potser no els interessa als partits polítics?

Oriol

dimecres, 23 de maig del 2007

Marxi ja senyor Eto'o!!


1.Si algun dia soy un problema me voy, novias no me faltan.
2.Con quien tengo mas afinidad es con el utillero.
3.Rjkaard no me puede reprochar nada, siempre corro.
4.Hay que apartar a los que ensucian el vestuario
5.La gente me pega por defender a Laporta
6.Por mucho que escriban no me mataran.
Ja va fer petar el vestuari mesos enrera a Vilafranca, i ara , desprès d'un partit bo del Barça i jugant-se la lliga, el senyor Eto'o sempre acompanyat del seu super ego, en comptes de callar , fer pinya i agrair els elogis rebuts des de l´últim partit torna a parlar quan no toca. Malinterpreta i torna a equivocar-se. Ja ho té això la ignorància. No va fer res al Madrid, ni tansols va jugar amb l'Espanyol , s'amaga quan Camerún ha de tirar un penal decisiu i desprès critica al company que el falla, i va ser el Barça qui el va treure del Mallorca. Amb tots els respectes ,del Mallorca! El senyor és gran perquè el Barça l'ha fet gran. Per estètica, manera de fer, luxe, cotxes i tonteries egòlatres, no us fa la sensació de que Eto'o seria el típic galàctic? El Barça ja n'ha tingut molts de desagraïts amb poca classe personal i moral. El Barça fa grans als bons davanters. Que ningú tingui por, un altre farà el mateix que fa el senyor Eto'o, i tindrem la sort d'aguantar menys tonteries.
CALLA D'UNA VEGADA I MARXA ALLÀ ON ET VULGUIN!

L'esquerra política i els temes de futur...

Fa dies que ens els meus post, critico la feina dels polítics catalans ( Espanya ja seria un tema a part ), doncs com he insistit, no crec que estiguin a l'alçada de les necessitats del país. Convindria que deixessin de jugar a "Salsa Rosa", i es posessin a treballar, deixar-se de declaració i contradeclaració , posant-se al servei del país. Si aconseguissim això, també seria convenient que part de la premsa catalana , en comptes de caure en el joc ( quants actes de campanya hem vist que només hi ha el candidat, els assessors de premsa i els periodistes que cobreixen la campanya? ), fossin crítics complint el seu paper.

Però el tema que realment em preocupa, és el paper que fa l'esquerra al nostre país. Com pot ser que els polítics que es diuen d'esquerres segueixin fent aquest paper de progres sortits de la dictadura intentant ser políticament correctes en comptes de modernitzar-se i començar a aprendre a dir que no. Penso, i arriscant-me a que es malinterpretin els meus ideals, que si l'esquerra catalana no comença a tractar temes com la immigració, la seguretat i les infraestructures, no hem de tenir cap dubte que la dreta no tindrà cap problema per fer demagògia i populisme amb aquests temes. I serà aleshores quan tindrem el problema servit. Hi ha molta classe mitja molesta per la falta de lleis que regulin tot el sistema d'ajudes escolars, accés als pisos , accés a la seguretat social. Temes, que la gent que s'ha hagut de treballar moltissim poder tenir un estat de benestar decent, encara molt lluny de les ajudes que tenen països com Alemanya o els països escandinaus, que veuen com ara en molts casos no en poden gaudir. En cap moment dic que això sigui culpa de la PERSONA immigrant, doncs venen per necessitat, però és evident que ja no es pot dir a a tot que si.

Dir NO, no vol dir no ser d'esquerres.Catalunya ha rebut el volum d'immigració més alt de tot l'estat espanyol en % de població, ( en molts casos enviats des d'altres punts de l'Estat Espanyol cap a zones com Alcarràs, Barcelona o Salt ) , i curiosament l'estat espanyol no ha volgut cedir totes les competències d'immigració demanades a l'Estatut. Així que la situació no és casual. Però quantes vegades hem sentit els polítics catalans queixar-se d'aquesta situació?

Perquè s'insisteix tant en dir que no es pot parlar de delinqüència i immigració en una mateixa frase si cada dia sentim cassos de mafies de l'Europa de l'est que actuen aquí perquè sabent que a la resta d'Europa les penes són molt més altes? És evident que no tothom que arriba al país ve a delinquir, però encara és més evident que els nostres polítics no reformen el codi penal per aturar aquestes situacions.
Dir NO vol dir ser conscient de la situació, i és evident que si no ho fa l'esquerra de forma sana, ho farà la dreta de forma populista, que ja sabem que capta els adeptes amb molta més facilitat.
Com sempre, anem tard, i a Osona Plataforma per Catalunya del xenòfob Anglada ja es presenta a buit municipis d'Osona, amb prespectives de millora dels seus resultats a les municipals anteriors.

I el que és pitjor, ja comença a haver-hi molta població que comença a combregar amb l'enfoc que fa el PP i partits com el d'Anglada, prova clara de que aquests temes no s'estan tractant des del realisme de la situació, sinò des del papanatisme i la dèria del que és políticament correcte. Comencem a dir les coses pel seu nom sense por de que ens diguin que som poc progressistes o poc d'esquerres.

Les coses pel seu nom, que potser ja toca.

dijous, 17 de maig del 2007

Colapse total al 2016????



Fa un parell de dies hi va haver un accident d'un camió a 2/4 de 7 del matí a la B-20 a l'alçada de Sant Feliu. El conductor va morir i la càrrega va quedar escampada per la carretera.

Conseqüències: un embús monumental amb cues de més de dues hores a la B-20. Fins aquí podríem dir que pot ser relativament normal, però el fet greu és que de retruc, es va embussar l'A-2 a l'alçada de l'accident, la ronda de dalt, la ronda litoral a l'altrada sud de Barcelona, molt lluny doncs de l'accident ( com es pot veure a la foto, presa a 2/4 de deu del matí ).

Mesos enrera va sorgir la notícia de que si no es posava remei al problema de trànsit que hi ha dia a dia a causa de l'entrada massiva de cotxes a Barcelona, al 2016, s'arribaria al colapse total. Al 2016?

Al cap de tres hores de l'accident, una conductora que havia quedat atrapada a la B-20, explicava a la radio que quan ella havia passat per l'alçada de l'accident, hi havia un equip de TV3 filmant l'accident. La pregunta és obvia: com pot ser que hi arribi un cotxe de TV3 i no hi arribi una brigada de neteja i una grua? Perquè les empreses que tenen la concessió de l'autopista i l'administració no tenen brigades d'intervenció ràpida per no haver d'estar pendents de les grues privades? Perquè els ajuntaments tenen grues tan eficients i no passa el mateix a les carreteres?

Si vivim en un país en el que els transports públics són deficients ( sí, a BCn , però molt més a comarques), no seria normal que com a mínim els conductors que es veuen obligats a desplaçar-se per treballar, no per gust, estessin assistits a les carreteres?REcordem, que per la falta d'una xarxa de trens digne d'un país desenvolupat, a Catalunya el 97% del transport de mercaderies es fa per carretera!

I per acabar una idea. És cert que últimanent, RENFE s'emporta totes les crítiques, cosa que em sembla bé, però ningú s'ha plantejat els diners que es perden quan hi ha un embús com el de fa dos dies? La de reunions que s'han deixat de fer? la quantitat d'autònoms que han arribat tard a veure un client? l'augment de contaminació que provoca un embús?la de treballadors que arriben tard a la feina i s'han d'excusar amb els seus caps? La de tensió i estres que ha provocat als milers de conductors que s'hi han vist atrapats?

Què fa l'administració? Què fan els polítics? Com sempre arriben tard, i se m'acut el següent: fa uns anys ningú pensava que fos possible denunciar a les tabacaleres. Es podria denunciar a una empresa que té la concessió d'una via ràpida quan per la seva desidia en el servei, una autopista es converteix en una via morta? S'ha de pagar una peatge quan circules a 20 per hora?


Pot semblar una bestiessa, però potser comença a ser el moment de que si els polítics no compleixen , que no compleixen, comencem a buscar fórmules noves per començar a exigir a empreses i polítics, ja que està cada cop més clar , que els cuitadans i el país tenim unes necessitats, i els que el dirigeixin no estan a l'alçada.


Oriol

divendres, 11 de maig del 2007

En defensa de Frank Rijkaard

Avui, excepcionalment parlarem d'esport, que en el cas que ens ocupa, parlarem de persones.
Si, de persones, doncs, si Rijkaard té quelcom especial, és que surt de les pautes clàssiques del món de l'esport professional.
Tots tenim l'eliminació de la Copa del Rei al cap, però més que l'eliminació, tenim present la manera en que va caure l'equip.
Ahir, desprès del partit, els mitjans esperaven que Rijkaard sortís i descarregués les tintes cap als jugadors i directiva, tindria raons per fer-ho, però novament, va ser ell qui va demanar perdó als socis i afeccionats. Segurament essent ell qui menys motius tenia per fer-ho. Així que de nou, elegant,responsable, i callant molt del que podria dir, tant dels jugadors ( sortides nocturnes, passotisme, baralles...), com de la directiva ( no és el president Laporta el culpable de que l'ego del senyor Eto'o estigui pels núvols?). Quantes vegades s'havia criticat al senyor Cruyff quan sortia i deia que tota la culpa era del vestuari? Ahir Rijkaard va dir que quan es guanya, guanya tothom, i quan es perd, perd tothom.

Avui, és indiscutible que el vestuari està dividit, el que Rijkaard havia aconseguit s'ha trencat. Tots treiem pit quan veiem que els valors del Barça es regien per valors més semblants als de l'humanisme que als valors dels resultats. Tothom coincideix que el problema va començar a Vilafranca amb la "rajada" monumental de Samuel Eto'o.Què va fer la directiva? Dir que no hi havia cas Eto'o....Els que ens hem dedicat a això, encara que de forma molt més modesta, sabem, que un equip ha de decidir per qui se la juga. Si el vestuari aposta per Ronaldinho i la directiva per Eto'o sembla complicat que hi hagi pau al vestuari.

Arribats aquí i per no fer-me pesat, el que més por em fa, no és que el Barça fitxi o vengui a un o a un altre( que s'ha de fer ), el que em fa més por, és que el compromís de quedar-se que va fer en el seu moment Rijkaard, no fos més que una frase per guanyar temps i no encendre més les brases. Esperem que no s'ho repensi, doncs em sembla que en deu estar ben tip de tot plegat. S'ha de refer l'equip, però si us plau, que sigui al voltant de Rijkaard!!

Quan les coses es feien com ell decidia : dues lligues i potser una tercera , una supercopa i una Champions...tan poca memòria tenim?


Rijkaard !!


Oriol

dijous, 10 de maig del 2007

La moda dels DVD...

Aquest matí, cap a les 8, a RAC 1 en Bosch parlava sobre un vídeo que havia fet el PP de Badalona, seguint la moda empresa en el seu moment pel senyor Madí de Convergència. Si busques un video on has d'anar a parar? exacte, cap al Youtube.( us deixo l'enllaç directe )
Pels que us faci mandra, ja us avanço que el video és malintencionat, tremendista i falsejat des del primer segon. Un suposat periodista surt als carrers de Badalona i fa preguntes , en teoria no preparades a gent trobada a l'atzar. Sincerament ho dubto. Pregunta als vianants sobre les mancances del seu barri, sobre la immigració, sobre una mesquita que està a punt de construir-se a Montigalà en sòl públic...vaja, que no s'aguanta per enlloc, per a qualsevol persona que tingui una mica de criteri.
Sí, jo em considero d'esquerres, però crec que seria molt convenient que les esquerres del nostre país es posessin en marxa, doncs del que no hi ha dubte és que la dreta no tindrà cap dubte de populitzar un munt de situacions( mesquites, guetos, idiomes, ajuts, idioma,presència de la religió en la vida pública) com algunes de les que es donen a Badalona i altres ciutat i pobles de Catalunya.

Algú té dubtes de que la part del discurs del senyor SArkozy sobre drets i deures no triumfaria aquí? I per ser una mica més agosarat, no seria el moment que les esquerres es fessin seu també el discurs dels deures? El discurs del no tot és possible. Crec que si no ho fan, hi ha una part de la població catalana ( classe mitja-baixa en nomenclatura marxista ) que no tindrà dubtes quan sorgeixi algú que comenci a despertar un enfadament, que encara que en el video del PP de Badalona és falsejat, en moltes barriades del nostre país és real.

Oriol

divendres, 23 de març del 2007

Aeroports : estatuts, empresaris i canvis de camisa

Estatuts!

Ara ja fa un temps, que a finals de setembre vaig fer una trucada a un amic. "Has vist les notícies?", li vaig preguntar. Estava emocionat. Per una vegada semblava que els catalans deixàvem de barallar-nos i que podíem tenir un projecte comú de país. Vam ser molts els que ens vam baixar d'internet l'Estatut que havia votat el 86% del Parlament de Catalunya.

Empresaris!( i algun sindicalista )

Hem assistit a una concentració d'empresaris. No era precisament una reunió de PIMES, hi havia les empreses més importants del país en aquell auditori! On eren tots aquests empresaris quan tota la opinió publicada deia que el que estava fent ERC quan demanava la gestió dels aeroports en la negociació amb el govern espanyol era digne de provincians?
Que ningú em malinterpreti.Crec que el recent acte de reinvindicació empresarial ha estat molt bé, i hem de recordar que no és la primera vegada que els empresaris es posen al davant del país per demanar millores a Espanya en la història de Catalunya. És evident que l'economia catalana ja fa temps que es veu ofegada per la tradició centralista de l'estat espanyol, i com hem dit anteriorment, tampoc és la primera vegada que passa. Però no hagués estat millor fer les reinvindicacions a temps, crear i defensar un estatut amb cara i ulls que no ens portés, com també ha passat en molts moments en la història de Catalunya, a demanar almoina al govern espanyol?

Canvis de camisa.

Aquesta nit he sentit al senyor Felip Puig de Convergència i Unió, dient que la gestió de l'aeroport era clau, que Catalunya ja no podia viure de més "talante", que no ens servia de res al conjunt de catalans que el govern de la Plaça Sant Jaume tingués un govern amic a Madrid. I tot plegat ho deia amb aquella cara que posen els professionals de la política. Aquella cara de: els ciutadans són estúpids i no tenen memòria. Aquella cara de :segur que ningú recorda que el senyor Mas va anar a fer un pacte a la baixa amb el senyor "talante", traïnt les esperances de molts catalans. Aquella cara de :segur que ningú sap que el senyor Rubalcaba no es podia creure el que el senyor Mas li proposava doncs era menys del que el govern espanyol estava disposat a donar-nos.

Potser el que ens convé de veritat és que el Constitucional es carregui l'Estatut i d'una vegada els catalans fem les coses bé. Junts.
De totes maneres , i això serà qüestió d'un altre post el que segurament farà el Contitucional serà carregar-se algun article i deixar la majoria de les decisions a la interpretació del govern de torn...i els catalans, el que farem és el de sempre: discutir, donar-nos les culpes els als altres i seguir pendents del que ens digui Espanya.

Per cert, jo vaig votar NO a l'Estatut!

Oriol

dissabte, 17 de març del 2007

La Bombolla Immobiliaria

Ja fa uns anys, un dels economistes més importants i mentor del molts dels que avui en dia són capdavanters en el món de l'economia, Fabià Estapé, ja pronosticava en una memorable secció d'un programa de Catalunya Radio, que la bombolla immobiliaria, tenia els dies contats, i que no era un bon camí basar el creixement d'un país en el totxo.

Bé, aquesta setmana i la passada, ja es comencen a sentir veus de que els pisos no es venen com es venien i que la bombolla està a punt de petar tal i com estar passant ja en països com els EUA. El problema és que l'economia espanyola és, de tota la Unió Europea, la que el sector immmobiliari hi té més pes. Ni França , ni Alemanya ni cap país dels punters de la Unió Europea ha basat la seva economia en el totxo. És curiós que de nou, com passa sovint en els últims temps , les mirades es dirigeixin cap al PP, doncs són els seus anys de govern els que el boom immobiliari va crèixer sense parar. Si bé és cert, que en els anys que porten els socialistes al poder el tema no sembla haver disminuït. El que és segur és que ara en pagarem tots les conseqüències.
Llegia la setmana passada, que hi haurà famílies que han signat hipoteques durant aquest anys (el 90% de les hipoteques signades són d'interés revisable) que es poden trobar en un futur proper, pagant una hipoteca de 300.000 euros per una propietat que haurà vist reduït el seu preu a poc més del 200.000. Quines coses té el mercat no? Segur que aquestes famílies, que moltes d'elles dediquen més de la meitat de dos sous a pagar la hipoteca, revisable ( cosa que vol dir que si els interessos segeuixen pujant cada any pagarant més), quan no puguin pagar,aniran al banc i el senyor director de la sucursal els dirà que no hi ha problema que ja pagarant el mes vinent....oi?Segur que si!
És per això que em pregunto perquè en aquest país sempre cometem els errors que ja han comès d'altres. És per això que em pregunto perquè en aquest país mai s'escolta als que en saben. No ho pronosticava el senyor Fabià Estapé fa anys que basar l'economia del país en el totxo no era el camí a triar?
És evident que l'olor de diners ha fet córrer a molts petits propietaris a les immobiliaries a vendre, i no se'ls pot culpar de res. Tots hem vist com en els nostres pobles les empreses de construcció i les immobiliaries s'han multipilicat, i tots hem vist i sabem que molts ajuntaments han requalificat terrenys. El que també és evident , és que els empresaris del sector no són els que hauran d'anar a parar al banc per renegociar les seves hipoteques...
I durant tots aquests anys, la paraula lloguer semblava tabú. Com pot ser que visquis de lloguer? Paga una miqueta més i tindràs una propietat! Segurament no els faltava raó quan deien que era una bestiesa pagar el que es paga de lloguer. Però el que és segur una bestiesa és que a Barcelona hi hagi 60.000 pisos buits, que això provoqui que la gent sorti de la ciutat per anar-se'n a "comarques", i que l'efecte d'aquests pisos buits encareixi primer el primer cinturó , desprès el segon, i segur que en breu hi haurà un tercer cinturó afectat!Això si que és una bestiesa. Així que em sembla molt bé que el qui té un pis buit pagui 9 euros diaris si no el lloga. És més, crec que la llei hauria d'establir més euros diaris en funció de la quantitat de pisos que el propietari tingués. Més pisos, més euros diaris. Potser aleshores els propietaris es decidirien a posar els pisos al mercat de lloguer, amb la inevitable reacció cap a la rebaixa de preus. Aquesta és la reacció que ens interessa a la majoria. Els beneficis de la bombolla en el fons, se'ls han emportat els de sempre.

Deixar de construir és ja una necessitat. Els ajuntaments inclouen equipaments pel poble en els concursos públics. El meu poble té pensat incrementar la seva població en 7000 persones els següents anys. A base de vendre terreny i deixar construir els ajuntaments aconsegueixen ingresos a curt plaç, sense adonar-se o evitant pensar, o potser sense tenir cap altra opció, que tots aquests ingresos a curt plaç, amb els anys seran costos molt més grans que els ingresos obtinguts. Tots aquests nous evitants necessitaran aigua, serveis , seguretat i assistència mèdica. Però...va ser el PP qui va treure l'IAE als ajuntaments, privant-los de la seva més important font d'ingressos oi?

El més curiós de tot, és que la gent s'encamina al desencís i l'abstencionisme creix a cada jornada electoral. Finalment, potser haurem d'admetre que tenim el país i els polítcs que ens mereixem!
Sembla que demà TV3 emet un reportatge titulat La Bombolla Immobiliaria, així que m'ha semblat una bona idea escriure aquest post, i de passada copiar-los el títol!

Bona nit a tothom, i feliç hipoteca!!

Oriol!

dimarts, 13 de març del 2007

Senyor Rajoy! Màxim, 250.000!

Ahir a la nit, a la Nit al Dia, la Mònica Terribas va entrevistar a un dels membres de Contrastant. Com sabeu, la gent de Contrastant es dedicava entre d'altres coses, a fer els seus propis recomptes de les manifestacions. A mitjans de febrer van anunciar que plegaven, però ahir la Mònica Terribas va tenir l'encert de portar-los al programa, doncs en aquests dies de mentides i més mentides, feia falta posar els punts sobre les is. En la més que ja coneguda manifestació del passat cap de setmana, "tranquila y serena" segons Mariano Rajoy ( es cridava " Zapatero vete con tu abuelo", pels que no ho sàpiguen el seu avi era un republicà mort en la guerra civil )i que segons la organització va reunir a 2.145.000 "españoles normales", i segons la Guardia Urbana, 350.000, segons Contrastant, hi havia un màxim de 250.000 manisfestants!
El mètode de Contrastant és senzill, es multiplica la superfície hàbil de la manifestació, 110.000 metres quadrats, per un màxim de tres persones per metre quadrat. Així doncs, senyor mariano Rajoy, 250.000 persones!
El millor de l'entrevsita, a part de desmentir al PP, va ser quan la presentadora li va preguntar a l'expert, que si això era així, què carai feien els mitjants de comunicació donant les dades que sempre donen els organitzadors i la guardia urbana? La resposta de l'entrevsitat va ser clara i concreta: el ridícul!!

divendres, 9 de març del 2007

En defensa de l'Oleguer Presas...

Sembla que el dia a dia mediàtic que vivim no permet aturar-se i analitzar què és el que es diu i el que seria més convenient, analitzar què és el que mai s'ha dit.
L'Oleguer Presas ha hagut d'aguantar i aguanta encara en molts camps de futbol de la lliga espanyola ( València i Mallorca per citar-ne dos dels que ens haurien de ser més pròxims ) se'l xiuli deliveradament per coses que no ha dit mai. Segurament, el públic d'un camp de futbol, no és el públic de les publicacions en les que ha escrit Oleguer Presas el citat article, però aquesta no seria la qüestió, ja que segurament seria generalitzar en accés.
És però curiós que en la mateixa plantilla hi hagi un altre jugador, Lilian Thuram, que s'ha significat en moltissimes ocasions en qüestions polítiques que afecten al seu país i fins i tot en temes que afecten a les próximes eleccions presidencials franceses. A la vegada Thuram, es va negar a fitxar per la Lazio per la marcada idiologia de dretes dels seus tifosis. Algú l'ha xiulat mai a Italia? algú l'ha xiulat mai quan juga amb la selecció francesa? Podriem dir doncs, que el problema no és el que s'escriu si no la maduresa política o cívica ( encara que aquesta paraula faci una mica de ràbia utilitzar-la actualment ), no ja dels que van a un camp de futbol, si no dels que utlitzen les opinions i manipulen la informació en beneficis polítics propis. Els que vivim a Catalunya en hem preguntat mai com viuríem el dia a dia informatiu si les televisions a les que tinguessim accés fossin TV1, Ant3 o Tele 5? i si les radios poguessim escoltar fossin la Cope, la SER ( que en el futbol no difereix massa de la Cope ) o Onda CEro? Cal no oblidar que a l'estat espanyol moltes de les televisions i radios autonòmiques no tenen el nivell de moltes de les radios i televisions locals catalanes.

Però anem al que va dir l'Oleguer. No oblidem que el que s'ha dit q a tot arreu és que el futbolista volia que De Juana fos posat en llibertat, cosa que és falsa. Oleguer explica que De Juana portava 18 anys a la presó i que hi seguia en presó preventiva pels articles d'opinió que havia publicat al diari Gara. L'Audiència Nacional, considerava que en els citats articles hi havia un delicte d'amenaces terroristes i per això l'havia condemnat a dotze anys i sis mesos més de presó. Arrel d'aquesta resolució el pres etarra va decidir fer vaga de fam. Desprès d'explicar els fets Oleguer Presas diu : "Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia)". Arribat a aquest punt de l'article l'autor diu que segueix suposant que l'estat de dret actua sense pressions polítiques, de bona fe, però es clar, s'extranya de les manifestacions que va fer López Aguilar: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones'.
Arribats a aquest punt algú pensa que Oleguer Presas ha fet un article defensant que De Juana ha de ser posat en llibertat, o que el que ha fet és un article sobre la politització de la justicia? Em sembla que queda prou clar.
El que potser no agrada de l'article d'Oleguer Presas és que diu algunes veritats , cosa que sembla que avui en dia no agrada massa en el dia a dia polític d'aquest país. Cita el llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', de David Fernandez, en el que es diu el següent:

- l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut.

- Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna.

-De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau.( qui no l'ha vist per Cadaqués passejant-se amb la seva Scoopy?)

-Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa.

- Avui, la mateixa Audiència Nacional diu que no hi ha proves suficients en el cas Egunkaria. Sembla que en el seu moment si que n'hi havia per tancar el diari.

- el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics.

- el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane.

- I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

Així doncs, queda clar que l'article d'Oleguer Presas posava els punts sobre les is en alguns temes d'aquests que sembla que aquest país no està preparat per portar a la llum del gran públic. L'única cosa que feia en l'article era preguntar-se sobre la bona fe del sistema judicial, i acabava l'article, desprès de citar tots aquests casos, dubtant de la d'aquesta suposada bona fe.

En el fons ens podríem preguntar sobre si un esportista d'alt nivell pot ser a la vegada una persona informada, amb criteri, i sobre si el fet d'escriure article d'opinió...per mi la resposta és clara. Si és francés i es queixa sobre els guetos creats a les afores de París, tothom ho accepta. Si és cubà i s'escapa d'una concentració de la seva selecció aprofitant un viatge a l'extranger , també. Ara , si és un esportista català, que en teoria no té cap problema aparent doncs forma part de la primera plantilla del Barça, alehores no....Bé, que cadascú pensi el que vulgui.

En un altre post parlarem del paper que va fer el senyor Laporta quan se li va preguntar pel cas Oleguer, afirmant que el FCB respectava les decisions de l'estat de dret i que potser el futbolista s'havia equivocat fent declaracions des de la sala de premsa del Barça.Escrivint aquestes últimes línies sobre el president del Barça arrel de significar-se o no en temes polítics em ve una imatge del senyor Laporta i el senyor Mas esmorzant a la Rambla Catalunya....no ho he somiat oi?

Dubtava sobre el títol del post, doncs em sembla que el que és més important no és si es comparteix el que va dir el futbolista, el més important és el que es va dir que havia dit.

Oriol

dimecres, 7 de març del 2007

El Barça i el famós entorn.

Si, ahir ens van eliminar de la Champions. Ningú podrà dir que ahir el Barça va fer bon futbol i que hi ha jugadors que sembla que no estan en el seu millor moment. I, si, segurament Rijkaard, potser no hauria d'haver posat d'inici a jugadors que ara mateix no estan en la millor forma possible.
Fins aquí, crec que aquestes quatre frases les podria signar el més culer de tots els seguidors del Barça, però potser seria bo que ens plantegessim si és normal que quan un equip com el Barça de Rijkaard que porta dues lligues i una Copa D'Europa en tres anys, sigui defenestrat com ho està essent a la majoria de mitjans des d'ahir a la nit. Algú de tots aquests tertulians i comentaristes ha parat a mirar les estadísitiques i ha vist que mai cap equip ha guanyat la Champions des de que es va instaurà el sistema de lligueta?
Com pot ser que els mitjans seriosos estiguin sotmesos en les seves tertúlies ( per voluntat pròpia ) a periodistes molt informats però poc entesos en el que és un vestuari o l'esport d'alt nivell? Com pot ser que no hi hagi entesos, entrenadors, psicòlegs esportius, preparadors físics en totes aquestes tertúlies?
Són totes aquestes figures professionals les que treballen en el dia a dia d'un equip professional, i en canvi no sento ni llegeixo les seves opinions en els mitjans de comunicació. El Barça de Robson ni el Barça de Cruyff ( per citar-ne dos que van adquirir èxits amb estils ben diferents )no tenen res a veure amb el Barça de Rijkaard,però no ja pel joc, sinò per la manera de portar el grup, de gestionar les persones, i de relacionar-se amb l'entorn. Arribats a aquest punt de vegades és millor donar la paraula a genis que han dit amb poques paraules el que molts no aconseguiríem mai. Josep Pla deia: El periodista no sap res de res, i si sap alguna cosa no ho pot publicar. No oblidem que Pla va ser el primer corresponsal català a l'extranger.Segur que no serveix per la majoria de professionals ( no ho dic per tu amic! ), però segur que ho podríem aplicar a molts dels periodistes que es dediquen i viuen del Barça! tot el que avui és fantàstic, demà és un desastre. No hauríem de començar a exigir una mica de més qualitat? no hauríem d'exigir que se'ns tractés com a persones mínimament intel·ligents?Encara que sent crítics també podríem pensar que el seguidor mig del Barça ( l'any passat al cap nou vaig sentir com en Valdés era més xiulat que Cañizares en el Barça -València) té la premsa i l'entorn que es mereix. La mediocritat.

València, Liverpool i Roma són tres dels equips que ja han passat a la següent ronda de la Champions, i com sempre estem veient totes les virtuts dels seus sistemes de joc i de les seves organitzacions esportives. El seguidor del Barça voldria de veritat el seu sistema de joc? ens passem la vida reivindicant el que anomenem "un joc diferent ", i a la mínima que una temporada no va prou bé ( encara podem guanyar la LLiga i la Copa ), ja cremaríem a tot l'equip a la plaça major! Això sí, a tots ens cau la baba quan sentim cantar Anfield Road!

No voldria acabar sense parlar un moment del cas Eto'o. Ja està, ja ha passat, Ja torna a jugar. On són tots aquests periodistes que tan saben de tàctica i de jutjar a l'entrenador? A Saragossa Rijkaard era el millor, havia recuperat l'equip i a més de bon gestionador de grup, ja era bon tàctic.El cas Eto'o, que per mi és el cas Laporta, (l'egòlatre de l'Eto'o l'única cosa que fa és aprofitar el moment del club en benefici propi ) ja s'ha oblidat. Potser seria contraproduent parlar del cas Eto'o-Laporta-Rosell?

I enmig de tot pelgat Frank Rijkaard, el millor entrenador de la història del Barça. Per èxits, per gestió del vestuari, per elegància i intel·ligència, Rijkaard és el millor. Ell, i Ronaldinho per encarnar la figura de l'ídol que ha canviat la imatge del Barça al món, curiosament, no són tractats com es mereixen. Això si, com sempre, els trobarem a faltar quan ja no hi siguin. Mig món els voldria,però això és molt culer-català: no valorar prou el que tenim i lamentar-nos de que ja no ho tenim quan ens falta!

dimarts, 6 de març del 2007

Bèlgica fa un pas endavant....

De vegades en el panorama periodístic actual, és difícil trobar notícies que et fan pensar que potser no tot està perdut. Si el panorama mediàtic cada cop més està esdevenint una crònica de "sucesos", aquesta setmana
hem pogut llegir , sentir o escoltar una bona notícia.

El parlament de Bèlgica ha aprovat un progecte de llei que prohibeix als bancs o caixes del seu país a financiar empreses que es dediquen a la fabricació de bombes de fragmentació.
A la vegada , dues ONG han publicat un estudi de bancs de tot el món que participen en aquesta activitat. L'estudi en qüestió es diu Inversions Explosives. Segons Vilaweb, l'estudi diu que les empreses de fabricació de bombes han rebut uns 10.000 milions d'euros entre el 2004 i el 2007.Entre ells hi ha bancs espanyols i bancs que reben diners de molts catalans a casa nostra: Bank of America, Barclays, Citigroup, Lloyds TSB Bank, HSBC, Merrill Llynch, Deutsche Bank, BBVA i Banco Santander.

La llei belga obligarà a les entitats financeres del seu país a no participar en la financiació d'aquestes empreses i a interrompre els contractes vigents. Com que és problable que al nostre país cap polític s'atrebeixi a posar obstacles a les famílies de la gran banca espanyola ( la meitat dels guanys de l'any anterior dels bancs i caixes espanyoles de l'any anterior van ser comissions als seus clients), potser seria qüestió que la ciutadania que es veu obligada per la llei a ser clients, es plantegés no utilitzar aquestes entitats.

Potser en un altre post serà qüestió de dedicar una estona al que fan les caixes d'estalvis en el nostre país, i veure quina quantitat de diners reben i no reinverteixen( suficientment ) tal i com diu la llei. Caldrà doncs de parlar de la doble moral i doble discurs que utlitzen aquestes entitats.

dilluns, 5 de març del 2007

Com ens veuen....alguns! ( para ainhoa: Como nos ven ....algunos! )

Me gustan los catalanes porque a lo largo de suhistoria acogieron eintegraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos,romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos ysudacas, sin conocer losproblemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de1249 (uno va haciaMatusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombresde Barcelona (lospaers) para dirimir los conflictos de la ciudad sinviolencias ni reyertas.Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (elConsell de Cent),iniciaron el sistema del gobierno municipal deBarcelona. Gracias a ellosreinó allí la concordia, y antes de empuñar las armasprefirieron siempreemplear la razón.Me gustan los catalanes porque en toda su historia nohan ganado ni una solaguerra, y encima les da por conmemorar como fiestanacional una de lasbatallas que perdieron en 1714 a manos de las tropasde Felipe V de Borbón.Cataluña había dejado de ser una nación soberana.Desde entonces, cada 11 deseptiembre muchos catalanes y catalanas, como hay quedecir ahora, semanifiestan para reclamar sus libertades.Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven ybien plantada porcierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durantecuatro días en el asientotrasero de una vespa cuando recorrí la península enpos de Prisciliano.Me gustan los catalanes porque tienen de emblema unburro tenaz, trabajadory reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravasy ciegas embestidaslo abocan la muerte. Estos animales son de una razaregistrada, protegida, yprolíferos sementales. Al igual que el cava, seexportan a numerosos paísespara mejorar la especie autóctona, como a EstadosUnidos, donde crearon elKentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni muchomenos, enboicotearlos.Cierto es que en el carácter catalán confluyen lasvirtudes del asno. Perolos rasgos diferenciales no se limitan a los de estecuadrúpedo. Lapoblación catalana se define por una doblecaracterística : el seny y larauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado ysentido común. Teníaseny aquel catalán que iba en un compartimiento de untren al lado de laventanilla.Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieronque la subiera:"Es igual", contestó a varias solicitudes, hasta queun mesetero se levantófurioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estabaroto! "Es igual",volvió a repetir el buen hombre con toda su santacachaza.Al seny le responde la rauxa , asimilable a laocurrencia caprichosa, laboutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven ysurrealista Dalí ibaen el metro y veía a un cura con sotana, le decía:"Siéntese, señora". Laalianza de estas dos facetas en un solo individuoforma el carácter catalán,que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro díaal regresar a Parísen avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero,dada la exigüidad delespacio, a ponerse el abrigo: "No, por favor, no semoleste, que bastantetrabajo me cuesta a mí sólo".Pero lo más refinado lo percibí en el taller delceramista Artigas. Él yJoan Miró estaban trabajando en el mural delaeropuerto de Barcelona. Lepedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos.Puso: "Para Manu yAntoine afectuosament". Cuando la vio Artigas hizoeste parco comentario:"Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra".Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada,don Quijote recobró larazón, sin duda contagiado por el seny . Me hubieradado mucha pena que elIngenioso caballero muriera loco.Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno demis hijos eligió sucapital para vivir en ella por ser una ciudad abierta,tolerante y discreta.
Ramón ChaoMúsico, escritor y periodista, Padre del cantante ManuChao yCaballero de las Artes y las letras por el gobiernofrancés.Artículo aparecido en La Voz de Galicia.
Recomanació del dia...

Submissions lingüístiques, és un aritcle publicat en la pàgina de Sobirania i progrés. És de l'escriptor Hector Bofill, i em sembla que encaixa perfectament en la idea fundadora d'aquest blog. Som capaços de viure d'una altra manera i reivindicar allò que és nostre?

http://www.sobiraniaiprogres.cat/?seccio=noticies&id_noticia=68

diumenge, 4 de març del 2007

Are you ready to change the way you live?

Ahir a la nit vaig tenir la oportunitat de veure l'oscoritzat documental d'Al Gore. "Una veritat incómode".Tenia curisoditat per veure'l doncs havia sentit algunes veus crítiques respecte la qualitat del mateix. No sé, en realitat si es mereix un Oscar o no, i no tinc ni idea de la qualitat de la resta de documentals, però sincerament, crec que val la pena veure'l.
No entro a pensar si és una campanya de promoció del demòcrata Gore, no m'importa si la comunitat d'actors li va fer la rosca en l'última gala dels Oscars... té contingut, i em sembla destacable el missatge que ens dóna el documental.
Des de fa uns anys la comunitat científica ens deia que no existia el canvi climàtic, fins i tot podem veure com Repsol patrocina cínicament l'espai del temps a TV3, i podem seguir pensant que tot el que està passant al planeta no és important. Els pols i Groenlàndia es fonen, augmenta el nivell del mar any a any i els desastres ecològics són present i sembla que part del nostre futur. El documental de Gore, aporta dades, deixa en evidència l'actual adminstració americana i deixa clar que cal fer alguna cosa per aturar l'emissió de co2. Al Gore, és molt crític amb l'actual govern americà, i explica que mentre l'administració americana no va signar l'acord de Kyoto ( juntament amb Austràlia), ja hi ha moltes ciutats americanes que l'han signat independentment del que faci el seu país. Seria molt fàcil criticar l'emissió de co2 i la voluntat de seguir amb els vells costums dels EUA, (per allò tan europeu de ser anti-yanki)però potser és més convenient dir que Espanya, tot i ser un dels països signants, també és un dels països que no compleix els acords. La creació d'energia a través de la crema de carbó encara domina i la poca inversió en l'estudi i utlització d'energies renovables és molt clara a l'estat espanyol. Espanya és un dels països d'Europa que més sol rep, i un dels que menys energia solar utlitza en l'actualitat. Potser seria el moment de posar-se a crear polítiques per tal de que els particulars poguessim tenir facilitats per instal·lar plaques solars, i potser seria el moment d'obligar a empreses i grans utlitzadors d'energia que renovessin els seus sisitemes d'obtenció de la mateixa; potser seria el moment de crear una xarxa de transports públics de veritat; potser seria el moment de deixar els cotxes a casa; de regular la construcció de vivendes; de pensar més en els trens que en les carreteres...potser seria el moment de ser capaços de canviar al nostra manera de viure. La majoria de nosaltres pensem que el que nosaltres poguem fer, serà poc per aturar l'escalfament del planeta, així que segurament també és hora d'exigir als nostres polítics que deixin de pensar en els poderosos i es posin a pensar en el nostre futur.
És per això que he triat una frase del documental com a títol del meu nou blog: Are you ready to change the way you live? Estem preparats per canviar la nostra manera de viure? estem preparats per no creure'ns tot el que ens diuen? estem preparats per exigir més ?

Oriol.