Dos til·lers, una amaca penjada en els seus troncs, el meu gos fent el manta, i jo amb poca roba per sentir-me el més còmode possible sota l'ombra d'aquests merabellosos arbres. La til·la i el bruncit de les abelles atipant-se de pol·len em deixen gairebé hipnotitzat. Un coixí per recolzar bé el cap, el llibre que em té engaxat , alguna cosa per veure i el meu paquet de Camel tou a prop. Normalment no em poso música, tot i que el jazz en general i el disc live de la Sade em permeten compaginar música i lectura.
Són quarts de buit del vespre i em disposo, desprès de tot el ritual a gaudir del meu moment.La meva cara de felicitat reflexa el benestar que em dóna sentir-me cómode i feliç , gaudint de les petites coses, aquestes tan petites que són les més grans...un somriure d'autocomplicitat comença a dibuixar-se en el meu rostre, m'estiro tot el cos i amb el llibre a les mans, em disposo a encendre'm un cigarret i reiniciar la lectura en el punt on la vaig deixar el dia anterior...tot va perfecte, una estona de lectura i desprès em faré aquell salmó que tan bé em queda. Arribo a la conclusió que si la felicitat són moments, aquell n'és un de feliç.
"es mi tercera noche en la cabaña.con el paso de los días me he ido acostumbrando al silencio, me he ido acostumbrnado a las negras tinieblas" (...) i de sobte:
"Luciiiiii, mira quina americana que porta en Cantizano, vine que parlen del fill de la Pantoja!!!!"
Si, ho confeso, odío el meus veïns, s'han instal·lat una televisió al jardí del costat que només està separat per un bruc del meu, per veure els programets a la fresca! no els aguanto, els he demanat que entenguin que no viuen sols al món, que si us plau baixin la televisió, que entenguin que hi ha persones que els agrada el silenci i la tranquilitat....NO SÉ QUÈ FER!!!
Acceptaré totes les propostes de la comunitat blocaire!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
jajajjajaa......hasta yo misma ya estaba disfrutando de la elctura..hombre..ke bonito y te lo arruinan así..que daría yo por un momento de esos.. pero claro en un piso imposible..jajaa sobre los vecinitos...mira no existen los mosquitos a control remoto, pero tal vez si les mandas las abejas, tal vez no les gusten¡¡¡¡ puedes meterles una bomba de olor del otro lado de su jardín...uyyy es que nunca tuve ese problema..soy muy mala imaginando malicias (ni yo me lo creo) o te le puedes insinuara tu vecina a ver si se cree que eres un degenerado y se aleja de ti..(salvo que le guste) la verdad si que tienes un problema, como hay tanta gente que no respeta el espacio d elos demás..Espero se vayan de vacaciones a algun lado y t dejen descansar..un besote
Andrea: he pensat de tot, la veritt és que quan et vull la sang faries de tot, però no puc ser menys civilitzat que ells no?merda això de comportar-se de vegades és molt complicat!
CEduir a la veïna? té 70 anys Andrea!
jajajaja
seguirem buscant solucions!
merci!
Hombre, casos extremos,requieren soluciones extremas ¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Jajajajajajajajajaja, quins veins que tens nano, es per plorar eh :-(
En quant a la descripció que fas de com estaves estirat a la amaca...perdona, m'he quedat amb la frase poca roba per sentir-me més còmode....segur que era un moment de pau i felicitat, llàstima dels veïns :-S
Bona nit Txell! Carai, aquestes ments blocaires que mai descansen! poca roba per l'amaca vol dir un banyador o uns pantalons curts...rotllo estiu!!jajaja
Home, ja m'ho imagino que et referies a aquesta mena de roba, quina si no per una nit d'estiu damunt d'una amaca??? :-P
Petons!!!!
Ei !
Potser arribo tard i ja no tens veïns ...però ho intento.
1. Abans de res diàleg i paciència. ( ho has provat oi? )
2. Incordia'ls una mica. Allò : Hola veïna ! qui surt avui..., què en diuen... ,dóna'ls conversa ( agobiant-los , clar !! )i no els deixis seguir el programa.A veure si s'adonen que el bruc no insonoritza.
3. Ells Pantoja, tu Iron Maiden...
4. Escandalitza'ls ....
Si no funciona, passem al " plan B".
Mai
Publica un comentari a l'entrada