dimecres, 3 d’octubre de 2007

relats conjunts

La proposta de Relats Conjunts sempre és una fantàstica excusa per documentar-se de vegades i per imaginar simplement d'altres. Aquesta vegada investigant he trobat qui hi ha rera la poma. És ell René Magritte!!








10 comentaris:

Alepsi ha dit...

Doncs potser és son fill... no? O potser el títol fa referència a son pare... ai... haurem d'investigar més... xDDDDD

Jo Mateixa ha dit...

Molt be, molt be, així investigant resulta més divertit!!!!

barbollaire ha dit...

Però la pregunta realment important és...

Poma, com tothom creu, o pruna?
Us heu fixat que és massa rodona? XDDDDD!

Company, bravo!

oriol ha dit...

barbollaire: no hi havia pensat, però jo m'inclino per la poma.

JO mateixa i Alepsi: de fet sembla que aquest home tenia una fixació amb aquesta vestimenta, doncs l'he vist a diferents quadres seus...

eudald ha dit...

Està clar que no és una poma!!!! Claríssim.
I tampoc és un autoretrat del senyor Magritte: Es tracta del seyor Pomers, vet-ho aquí!

Déjà vie ha dit...

barbollaire, jo es el primer q vaig pensar q tothom veuria una fruita diferent pro sembla q no... una mica artificial si q se la veu, no?

oriol, has obert una nova categoria d indagació visual!

oriol ha dit...

La veritat �s que si que sembla una fruita massa perfecte, per� en cap moment vaig tenir dubtes de que fos una poma.

Jo que volia provocar el debat sobre els motius que portaven a l'autor a tapar la cara del Man, i resulta que ens fixem en la fruita. Igual no pretenia res ell, i estaria ben content de que ens haguem fixat amb la fruita!

Per cert, us heu fixat amb la m� dreta que �s hiperrealista, molt m�s que la resta del quadre??

Anònim ha dit...

De Magritte a Poirot !

Sembla que la mare de l'autor es va suïcidar quan ell era petit. Es va abocar des d'un mur cap al mar. Quan la van treure de l'aigua duia la cara tapada amb la camisa de dormir.Aquí el Sir dóna l'esquena al mar i al mur i la poma verda amb fulles és molt polèmica. La branca arrancada abans que la poma maduri, la mare arrebatada en plena infantesa del nen. Tot un misteri característic del seu surrealisme ,influècia de Freud ?

Mai

oriol ha dit...

CArai Mai, brillant aportació al debat sobre la poma, la pruna, la ment de l'autor i ara, la seva vida personal que com semblava inevitable, havia d'haver afectat a la seva obra.

Fantàstic!

zel ha dit...

Ai caram, poc que m'ho esperava, he quedat així com de ... melmelada de poma, pujar amunt i veure un relat fotogr+afic, m'ha agradat moltíssim, salut. Tenim un bloc clonat...