diumenge, 2 de desembre del 2007

Porto. Diumenge 2 de desembre 2007

La nit d'ahir va acabar sopant al restaurant Zé de Braga. Si, el recomanaria a tothom, doncs segurament no surt a cap guia però és de portuguesos i per portuguesos. Es menja cuina portuguesa casolana, i com tots els portuguesos que ens hem trobat són molt bona gent. Ahir al vespre, desprès de molts àpats de peix, vam canviar cap a la carn. Frango ( pollastre ) amb patates i arròs. Sense postres. Sense oblidar un bon cafè. Aquí el cafè és brasileny, i molt bo!

El dia avui ha començat, despès d'un superesmorzar a l'hotel, amb la mateixa sensació d'ahir. Els autobusos (autocarros ) funcionen com els portuguesos, amb la calma. Volíem anar al museu Serralves, però enlloc està indicat que els dissabtes i diumenges, l'autocarro que necessitem, no circula. L'espera ha estat molt més agradable, doncs avui fa un dia soleiat de tardor, ben diferent al d'ahir.
Bé, finalment, taxi, i cap al museu. Sembla que el Museu Serralves és un important museu d'art contemporani, però com en tots ells, si no fas la visita amb un guia, no t'enteres de res. Puc assegurar que he estat temptat d'inventar la meva propia obra, posant la camara i el meu cinturó encerclant-la. De segur que ´més d'un s'hagués aturat a mirar-s'ho! Els jardins del museu i la fundació que porta el mateix nom són bonics, i hem decidit passejar amb les nostres noves amigues.
Finalment i per acabar amb el matí de visites culturals, hem anat al Palaçao de Cristal, i d'allí cap al barri de Ribeira, que és on es cou l'autenticitat d'aquesta ciutat. La temptació de repetir a ca la Rosinha era gran, i finalment hem decidit portar-hi a les nostres amigues. Avui hi havia en Fernando, gendre de la Rosinha, que ens ha explicat que bodegues com aquella cada vegada e queden menys. La Rosinha fa 62 anys que té el local, i sembla que quan ella plegui el negoci plegarà amb ella. Hem tornat a menjar i beure tot el que ens han ofert: sipia, bacallà cuinat diferent que el d'ahir, amanida, una sopa que no ens han volgut explicar de què era fins que ens l'hem acabat, croquetes de gambes, cervesa, vino de verde i cafès. Tot per 10 euros per cap. El panorama general del bar es fa difícil d'explicar, però si que us puc dir, que en aquell bar atrotinat, tornàvem a ser els únics extrangers i que de sobte s'ha muntat una conversa comú en la que tot el bar ha acabat rient com si ens coneguessim tots. Un d'ells anava una mica més begut que la resta, i ha començat a parlar dels catalans, els espanyols, el Barça, d'en Figo i d'una roda que li va canviar a una dóna un dia que plovia. Surrealista si, però de les millors estones que hem tingut al viatge. 43 euros, encaixades de mà i comiat general a tot el bar!Bonissim!Els portuguesos són bona gent! Ja ho havia dit oi?

Porto fa la sensació de ser una ciutat a descobrir.No té bellesa aparent, està bastant degradada, sobretot la part més pròxima al riu, i sembla, pel que ens han explicat que lluita perquè els burguers i els McDonals i les grans marques no envaeixin la ciutat. Sap greu, perquè sembla que serà una lluita perduda. Quan dic que són bona gent, el quevull dir és que donen la sensació d'autèntics, de no està viciats pe l'individualisme i el ritme frenètic que nosaltres portem al damunt.
Aquesta tarda sembla que tota la ciutat estava pendent d'un arbre de Nadal mecanico-lluminós instal.lat a l'Avenida dos Aliados.La veritat és que no he entés ,massa què li trobaven, però tothom n'estava molt pendent.

Finalment un parell de coses de POrto. Els carres no són sorollosos. La gent transita amb calma, no hi ha presses ni crits. De fet tampoc hi ha massa gent. No dóna la sensació de ser una ciutat amb molta densitat de població. La lluminaria és respectuosa, no molesta, i tenen il.luminat amb la justa mesura els monuments.Una altra cosa que m'ha sorprès: cap paki, ni xinesos, ni top manta, ni gent que demana pels carrers, ni gent que t'ofereix cerveses o rentar-te els vidres del cotxe....durarà?

Ara, a mitja tarda, rebem la visita de les nostres amigues a l'hotel. Sembla que han comprat una ampolla de vi local, han demanat copes i obridor i cap a l'habitació. A veure què passa....en parlaré més endavant.

Última nit a POrto, i demà últim dia a POrtugal .Per primera vegada, després d'un viatge, no em fa res tornar a la rutina.

Bona noites!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No em cansaria mai ni d'escoltar ni de llegir les històries dels que aneu a veure món. Sempre hi ha coses sorprenents.
Sembla que el viatge per terres lusitanes t'ha provat.
Mai

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

Bueno me agrada mucho lo que cuentas ..Supongo que mirarían el arbol porque no deben pasar muchas cosas nuevas en una ciudad tan calma..Debería ser un acontecimiento esperado...
Este tipo de lugares me gusta..cuando los relojes van mas lentos y la gente sin tanto nervio.. un besooooooooooooo