Fa una setmana em vaig trobar algú que feia molt de temps que no veia. La vida ens va portar per diferents camins, i com passa sovint el contacte es va perdent. Vam tenir temps de posar-nos al dia, de preguntar-nos , de recordar....
Ella s'ha convertit en una mare lluitadora, optimista, alegre, esportista, vital i atractiva, i la veritat, si no fos per la consciència dels anys passats no diria que han passat més de 15 anys des de que vam estar junts.
Va ser una trobada molt cordial, res d'insinuacions ni dels jocs habituals, va ser una estona de complicitat...una doble sessió de teràpia com va dir ella.
En el seu moment perdre-la va ser una putada. Jo en aquells temps creia en allò de l'amor per tota la vida. Em passava el dia escoltant Springsteen i ella havia de ser Ella. Era un romàntic de 17 anys!! Durant molt de temps segurament vaig anar perdent aquesta forma d'encarar l'amor. Suposo que la vida i les patacades fan que erroniament et vagis protegint, sense adonar-te que aquesta protecció l'únic que fa és dificultar la teva pròxima relació.
L'endemà de l'estona compartida, vaig pensar que de vegades quan de molt joves ens diuen que amb els anys veurem les coses diferents,que no ens amuïnem per una ruptura als disset anys, que de dones n'hi ha moltes...segurament els que ens ho va dir només ens volia donar un cop de mà, segurament el que ens ho deia, l'únic que feia era preparar-nos per la vida però, penso que seria maco que algú ens hagués dit que si, que segurament allò que acabavem de perdre seria de les coses que amb els anys recordaríem, que amb el temps amb la vida de tots dos més o menys encarrilada, tindríem la sort de compartir una estona amb Ella, veuríem la persona en la que s'ha convertit i ens adonaríem amb una alegria nostàlgica, que allò que pensavem als disset, no era cap tonteria d'adolescent.
Va ser una estona bonissima Mi!
Ella s'ha convertit en una mare lluitadora, optimista, alegre, esportista, vital i atractiva, i la veritat, si no fos per la consciència dels anys passats no diria que han passat més de 15 anys des de que vam estar junts.
Va ser una trobada molt cordial, res d'insinuacions ni dels jocs habituals, va ser una estona de complicitat...una doble sessió de teràpia com va dir ella.
En el seu moment perdre-la va ser una putada. Jo en aquells temps creia en allò de l'amor per tota la vida. Em passava el dia escoltant Springsteen i ella havia de ser Ella. Era un romàntic de 17 anys!! Durant molt de temps segurament vaig anar perdent aquesta forma d'encarar l'amor. Suposo que la vida i les patacades fan que erroniament et vagis protegint, sense adonar-te que aquesta protecció l'únic que fa és dificultar la teva pròxima relació.
L'endemà de l'estona compartida, vaig pensar que de vegades quan de molt joves ens diuen que amb els anys veurem les coses diferents,que no ens amuïnem per una ruptura als disset anys, que de dones n'hi ha moltes...segurament els que ens ho va dir només ens volia donar un cop de mà, segurament el que ens ho deia, l'únic que feia era preparar-nos per la vida però, penso que seria maco que algú ens hagués dit que si, que segurament allò que acabavem de perdre seria de les coses que amb els anys recordaríem, que amb el temps amb la vida de tots dos més o menys encarrilada, tindríem la sort de compartir una estona amb Ella, veuríem la persona en la que s'ha convertit i ens adonaríem amb una alegria nostàlgica, que allò que pensavem als disset, no era cap tonteria d'adolescent.
Va ser una estona bonissima Mi!
5 comentaris:
I es que els primers amors son tant especials!!!!!
De totes maneres, no vas tenir cap mena de temptació???, ondia, jo si m'hagues retrobat amb el primer noi del que em vaig enamorar...va matar-se en un accident de moto fa un anys, be, son records.
Bona nit!!!!
Que bonito..yo soy una enamorada del amor..digamos que de mi vida recuerdo más las etapas de mi vida por los amores que la acompañaron.. y encontrarse con un amor de verdad..años despues..puede ser muy duro...si te viene la nostalgia, el "pudo ser..lo deje ir..esta vez no"...
Te puede pasar siendo soltero.o estando en pareja.. pero sea cuando sea debe ser un momento de análisis..yo creo que me compararía con lo que yo misma era años atrás..
Me alegro que hayas tenido este momento y hayan hecho terapia y hoy lo estes compartiendo con nosotros..supongo que me gustaría tener un momento así...la vida son estas cosas
Exacto Andrea, la vida deberían ser estas cosas. Per mi va ser com recordar com era jo a l'edat que estava amb ella. I va ser molt gratificant veure, que tot i que més gran, en essència ella, era ELLA.
Gràcies per passar bonica!
Jo vaig coneixer-lo als 16, a Ell... Han estat molts anys.
Ara he après el que m'he negat reconèixer durant molt de temps: que res és per sempre. Però malgrat tot, malgrat els mals moments, ell sempre tindrà un racó al meu cor i voldria que, si mai arriba el moment que descrius, pugui reviure-ho tal com tu ho expliques.
Petons!
Metamorfosi, doncs si, de fet sembla que era un moment que insconscientment jo esperava fa temps. I si pot ser com el vaig viure jo, millor que millor. Crec que és més per un mateix que no pas per res relacionat amb l'antiga parella, però et quedes a gust.
Publica un comentari a l'entrada