dilluns, 10 de setembre de 2007

Decàleg de les petites coses....

Suposo que de vegades fa falta que ens passin coses a la vida per adonar-nos del que realment és important. Des de fa un temps que m'adono que el que realment et fa feliç, són coses molt petites. Valorar-les, i deixar de banda grans reptes que de vegades ens fan perdre el nord, sembla que és la clau cap a la felicitat, o si més no, el camí per gaudir moments que ens acosten a aquesta felicitat.
Sentia a Josep Pla en una mítica entrevista en l'històric programa A Fondo, que ell era un home moderadament feliç, perquè no envejava res a ningú. Bé, jo crec que sóc moderadament feliç, perquè per primer cop en temps, sóc el centre de les meves decisions i a la vegada perquè porto a la pràctica el que fins fa poc, tansols era teoria. Valorar les petites coses de la vida.
És en aquest punt, que per primera vegada faig un post participatiu, un post en el que us demano que em feu partícep de les petites coses, les més ínfimes, les que us fan sentir bé. Feliços.
Conscient de que no som masses els que participem del bloc, us convido a fer una mica de propaganda d'aquest post per poder fer el primer decàleg de les petites coses que fan feliços als que participem de la blogosfera. Seran ben rebuts els vostres comentaris, que en un següent post si aquest exercici sociològic té éxit, publicaria. ( si us sembla bé, es clar )

Per començar, i per posar un exemple del que realment vull dir quan dic petites coses, posaré uns quants exemples del que a mi em pot fer feliç.

1- Un dissabte al matí, dia de mercat. Vaig a la parada de sempre i li dic al fruiter que vull un meló, que estigui llest per menjar. Desprès d'haver-lo deixat a la nevera una estona, i quan desprès d'haver pres el sol en una tarda d'estiu tens ganes de quelcom ben fresquet, vas a la nevera, i el meló que t'havien promès que seria bonissim, realment ho és. Aquella primera queixelada que t'omple la boca de sabors....

2- LLevar-me en un dia d'abril i al sortir al jardí, poder agafar una maduixa, encara que només sigui una, de la planta que vas plantar fa un parell de mesos , i assaborir-la acabada de tallar de la planta. Si, només és una maduixa, però que bona. Una maduixa. Una sola maduixa al jardí, amb el solet a la cara. Buf, una altra petita cosa que en pot despistar de tots per uns minuts.

3- una visita inesperada d'algú que fa temps que no veus.

4- un sopar d'aquells que acaben a les tantes i amb moltes ampolles de vi buides , havent arreglat el món i tingut mil idees que encara que mai es portin a la pràctica, són les millors, perquè són les que tens amb els teus.

Bé, aquestes serien uns exemples del que a mi em fa feliç. A veure si entre tots podem fer un decàleg de les petites coses. Segur que les aportacions de tothom seran molt profitoses.

Fins aviat!

15 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Com ja t'he dit en el ultim comentari del meu bloc, aquest vespre penjaré un post per fer-te propaganda, jejejejeje.

Crec que les coses petites, aquelles que de vegades no veiem o no volem veure, al final son les que més ens omplen.

Et dic les meves, a veure que et sembla:

1.- Veure com el meu fiol es fa gran, ara te 7 anyets i sento que em perdo gran part de la seva vida per que el veig de uvas a peres, però el seu somriure i la il.lussió el dia de reis o per la mona m'arriben ben endins.

2.- Llevar-me un dissabte al mati i sentir l'escalfor del cos d'en Hatim, mirar-me'l com dorm, com ronca, jejejeje, i sentir que aviat estarem junts en el nostre pis. Acaronar-l'hi l'espatlla tota nua i que de cop obri els ulls, em miri i em digui un T'ESTIMO que em fa estremir.

3.- Menjar-me un préssec sucos i amb el que em pugui llepar els dits mentre em regalima (ara no ho dic en plan marrano eh)

N'hi han alguns d'altres, però aquests serien prioritaris (be, els dos primers, l'últim si no es un préssec pot ser una taronja o una maduixa, però no es el mateix)

:-)

Petons!!!!!

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

Ayer de mañana leí el post y tenía muchas ganas de compartir contigo mis pequeñas cosas, pero no tenía la paz ni el tiempo como para hacerlo correctamente..hoy que ya empezó el cole y he "madrugado" estoy lista...

Mi vida desde niña ha tenido esa filosofía, siento que la herede de mis padres, de la infancia sencilla de mi madre...ellos nos hacían vivir junto a mis hermanos cosas simples y ser los mas felices...ibamos a casa de mis abuelos y pasabamos todo el verano haciendo tortas de barro, carpiendo la tierra, juntando perejil, recojiendo tanjarinas del árbol, contemplando el brillo del sol sobre nuestro reflejo en un aljibe...bebíamos esta agua dulce , fuerte, con cuerpo, siempre fresca..y la calentabamos al sol para ducharnos y sentir la dulcemente húmeda... Nuestros paseos no necesitaban dinero..y en el jardín de mi casa disfrute del pasto , de la tierra negra, del aceite que desprendía el mimbre de nuestra casa cuando era podado y quemado en nuestra estufa..disfrutaba viendo el fuego chispeando y luego comiendo el maiz que asabamos...quemabamos finas ramas en la punta y cuando estaban incandescenetes las girabamos como si fueran fuegos artificiales...
Hoy no puedo vivir esas cosas, no tengo casa, ni jardín, ni la casa d emisa buelos cerca..no puedo enseñarles esas cosas a mis hijos..pero es mi tarea enseñarles que la vida es eso...las pequeñas cosas...no los grandes planes...
Así que hoy en día disfruto con ellos de lo que puedo..

-Alejarnos de las luces de la ciudad y tratar de ver las estrellas y sus constelaciones...

-Andar descalzos por algún trozo de pasto que encontremos

-La deliciosa sensación de comer una mandarina,en invierno al aire libre, con frío en el cuerpo pero con el calor del sol en tu cara.

-Cojer el metro, el tren el autobus, con unas galletas en un bolso, manzanas y unas botellas de agua y buscar un parque nuevo..cuanto más solitario mejor...y poder impregnarnos del olor a humedad, del olor a cesped cortado, y sentarnos alli en la tierra...

-El minuto siguiente a la primer zambullida en la playa... cuando el cuerpo se relaja y deja correr el frío por los huesos y las caricias del agua nos recorren la piel y el alma mientras flotamos mirando el cielo...

-Los abrazos de mis hijos..cuando se les nota en la mirada que son abrazos solo porque sí..solo para darte amor...porque les salio de golpe pararse y venir a abrazarte con fuerza..y darte un beso muuuy fuerte..y vuelven a lo que estaban haciendo...

-Hablar con mis padres, saber que están ahí, que les gusta hablar conmigo, pero sobre todo cuando ven a mis hijos..sea en la camara web o en vivo y en directo..cuando los veo abuelos y se que son felices viéndolos, y que tambíen reciben ese amor...

-Me gusta leer y olvidarme del mundo...entrar en ese estado de ensoñación donde estás viviendo esa otra vida que no es tuya.

-Hacer alguna cosa que no sabemos..pero intentar hacerla..como comprar arcilla y molderla, pintarla...cocinar algo nuevo...y luego compartirla con mi familia

-Cuando en tu trabajo haces algo bien hecho..que sabes que lo debes al mucho esfuerzo y a tu capacidad, aunque sea un tonería..esa sensacion de que eres capaz..

-El placer noctuno de entrar en mi cama, levantar las sabanas y saber que está su cuerpo esperando que lo abraze...y al sentir su esplada contra mi pecho..ver como se da vuelta, nos giramos y me envuelve en un abrazo inmenso con su calor, su amor...y nos apretamos muy fuerte y nos llenamos de besos para deseranos las buenas noches y para sentir que estamos ahí..que esta noche estamos juntos...y ojala las vida nos regale cientos de miles de noches así...pero hoy estamos juntos..muy juntos..y lo disfrutamos.

Un beso Oriol...un post hermoso..

Anònim ha dit...

M'agrada la proposta.
Em fa feliç ...
...que una petita mà em tapi amb el llençol.
...caminar descalça per damunt de la gespa.
...sortir les nits d'estiu al terrat i gaudir de la via làctea, escoltant els grills i esperar pacient el regal d'un estel fugaç.
...reconèixer olors i perfums que et recorden coses i persones que fa temps que no tens i que no veus.

...

Mai

euria ha dit...

Les petites coses...que fa donar sentit a la resta.

1. Un dia de platja amb l'aigua que t'abraça els turmells i un calfred et recorre tot el cos.

2. Una tassa calenta i un sofà per cargolar-m'hi amb la meva manta quan fa tan fred.

3. Que m'abraci i em deixi anar un petó.

4. Una posta de sol.

5. Quedar-me dins al llit un dia de tempesta.

6. Una bona conversa

I tantes altres coses normals que són fantàstiques

Salutacions!!!

una més ha dit...

Algunes de les meves:

1. Fer les galetes de Reis amb el meu fill.

2. Un somriure dels meus fills i/o passar-hi una bona estona. Poder ser-hi mentre creixen.

3. Fer alguna cosa sola i amb tranquil.litat, com ara mateix, mentre escolto una cançó que algú m'ha enviat per e-mail... per què sí.

4. Pintar.

5. Caminar per la muntanya i apreciar les sensacions que et produeix segons l'època de l'any que sigui.

6. Trucar a aquella persona per saber com està i quan mires el rellotge veus que han passat 3 hores i encara no has sopat.

7. Un bon dinar de cap de setmana amb sobretaula.

8. Atacs de riure compartits.

I tantes altres... potser amb un decàleg no n'hi hauria prou.

Tot i que la qüestió no és elaborar-ne un decàleg, si no pensar-hi més sovint, apreciar aquestes coses i moments de manera conscient per tocar de peus a terra i gaudir plenament de la vida.

Jo Mateixa ha dit...

Déu ni do Oriol, tens una molt bona llista de coses petites que ens agrada fer, gaudir, compartir o fins i tot viure sols, però que emocionen a cadascun de nosaltres...em temo que tens molta feina a partir d'ara :-P

Petonasos guapu!!!!!

oriol ha dit...

JO Mateixa: gràcies per les teves aportacions i per l'spam gratis que m'has fet. Em sembla que ja ha començat a passar gent que no són dels habituals.

Andrea: els teus comentaris són com posts! si haguessis escrit el que has dit de la teva infància al teu bloc, seria un post maquissim. La teva senzillesa sempre em conmou.

Anònim, Mai: gràcies per passar i per compartir els teus moments.

Euria: benvingut/da, i merci per les teves aportacions. Crec que tens raó quan parles de coses normals que són fantàstiques. Aquest era els sentit del post. GRàcies per passar per aquí!

Una més: segurament amb un decàleg no n'hi haurà prou si tothom col·labora com vosaltres, i segur que la qüestió tampoc és el decàleg en si, si no buscar que la gent, pensant-hi una estoneta, recordés totes aquestes petites coses que de vegades el dia a dia ens fa oblidar. Gràcies per passar.

Esperarem a veure si hi ha més aportacions, i si hi esteu d'acord, pensaré en la manera de penajr en dos o tres posts les aportacions citant a qui corresponen. Ja pensaré la manera.

Gràcies als/les que heu participat fins ara!

Jo Mateixa ha dit...

Veus, ja ho deia jo que et vindria feina home :-P

Bona proposta bon post i molt se sentiment, amunt, amunt company!!!!

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

Se me va la olla con los comentarios..lo sé..pero soy así.hablo hasta por demás...aunque no era mi intención hacer un post..Si hiciera un post seria para compartirlo con todos..pero en esta ocasión quería transmitirtelo a vos,que estabas ahi, con tu sensibilidad siempre encendida, para captarlo...y siiiii hablo muchooooooo..y escriboo muchooooooo...

Mikel ha dit...

com ho deia aquell?
a si , els petits canvis son poderosos! ;-)

Déjà vie ha dit...

per mi el plaer de les petites coses és :
-fer mandretes al matí ben abraçadet de la persona que estimes.

-que et fred et dongui a la cara una tarda de novembre quan la bufanda t'amaga mig rostre.

-regalar el mes sincer dels teus somriures.

-compartir una posta de sol a la platja, en ple mes de febrer.

-plorar d'alegria i pensar que no sabies fer aixó de plorar d'alegria.

-veure com t'estimen els teus només amb una mirada, un comentari, una caricia i sobretot tornar-ho amb un petó, una rialla, un copet de colze o una abraçada.

per exemple...

Anònim ha dit...

Primera vegada que visito el teu bloc i tot i no ser massa aficionada a aquest món, no puc estar-me de compartir les meves petites coses que em fan somriure:

- que em soni el telèfon i sigui la mama, que, tot i ser lluny sempre és molt a prop

- un dia d'hivern qualsevol, quan,fent un fred que pela, trobes un raconet on toca el sol i et toca a la cara...quina gran sensació

- sentir un t'estimo a cau d'orella

- i sobretot, sobretot, despretar-me al matí i pensar que, tot i que la societat em diu que em falten moltes coses per ser feliç, jo ho sóc així mateix i em tot (o el poc) que tinc i em considero d'allò més afortunada perquè, mentre pugui despretar-me cada matí i dibuixar un somriure a la meva cara,veure el sol com surt, tenir unes pomes a la nevera i un bon llibre a la mà, sóc feliç amb mi i amb la meva vida.

Metamorfosi ha dit...

Oriol, m'he llegit el post en tres ocasions, i he llegit els comentaris que hi havia en cada una d'aquestes tres vegades... I en les tres ocasions he intentat escriure alguna cosa i no n'he estat capaç.

Cada vegada he acabat amb llagrimetes als ulls pensant que les vostres petites coses també em farien feliç a mi, i aleshores ja no em sento capaç d'anar més enllà i trobar quines eren les meves.

Al final he decidit escriure això, i ja tornaré a passar més endavant... perquè ¿un post així no caduca, oi?

Petons guapíssim, és un post preciós.

cafeambllet ha dit...

Bones Oriol,
El primer comentari meu, jeje:
- estar asseguda al llit llegint un bon llibre fins que em venç la son.
- que la persona que estimo em somrigui i m'abraçi.
- l'olor de la gespa quan acaba de ploure.
- mirar com cau la pluja desde la finestra.
- compartir una copa de bon vi en bona companyia.
- passejar prop del mar i sentir com la seva flaire m'inunda i em calma.
- veure una peli mentre estic acurrucuda al sofà amb una manta un dia de fred.

Ala!!! ens llegim!!

oriol ha dit...

GRÀCIES A totes /s les que heu passat. És curiós que sembla que els meus blocs segueixen despertant més "feeling" al sector femení. Bé, vaja, no era premeditat, però me n'alegro.

En breu,fins ara he tingut poc temps, doncs he anat una mica enfeinat, em posaré a recolipar totes les petites coses que m'heu enviat i les aniré publicant: no sé si per temes si per persones...ja veurem. Si ningú em diu el contrari utilitzaré els vostres nicks en el post.

Vinga, moltissimes gràcies a tothom!

Una abraçada