Aeroports : estatuts, empresaris i canvis de camisa

Estatuts!

Ara ja fa un temps, que a finals de setembre vaig fer una trucada a un amic. "Has vist les notícies?", li vaig preguntar. Estava emocionat. Per una vegada semblava que els catalans deixàvem de barallar-nos i que podíem tenir un projecte comú de país. Vam ser molts els que ens vam baixar d'internet l'Estatut que havia votat el 86% del Parlament de Catalunya.

Empresaris!( i algun sindicalista )

Hem assistit a una concentració d'empresaris. No era precisament una reunió de PIMES, hi havia les empreses més importants del país en aquell auditori! On eren tots aquests empresaris quan tota la opinió publicada deia que el que estava fent ERC quan demanava la gestió dels aeroports en la negociació amb el govern espanyol era digne de provincians?
Que ningú em malinterpreti.Crec que el recent acte de reinvindicació empresarial ha estat molt bé, i hem de recordar que no és la primera vegada que els empresaris es posen al davant del país per demanar millores a Espanya en la història de Catalunya. És evident que l'economia catalana ja fa temps que es veu ofegada per la tradició centralista de l'estat espanyol, i com hem dit anteriorment, tampoc és la primera vegada que passa. Però no hagués estat millor fer les reinvindicacions a temps, crear i defensar un estatut amb cara i ulls que no ens portés, com també ha passat en molts moments en la història de Catalunya, a demanar almoina al govern espanyol?

Canvis de camisa.

Aquesta nit he sentit al senyor Felip Puig de Convergència i Unió, dient que la gestió de l'aeroport era clau, que Catalunya ja no podia viure de més "talante", que no ens servia de res al conjunt de catalans que el govern de la Plaça Sant Jaume tingués un govern amic a Madrid. I tot plegat ho deia amb aquella cara que posen els professionals de la política. Aquella cara de: els ciutadans són estúpids i no tenen memòria. Aquella cara de :segur que ningú recorda que el senyor Mas va anar a fer un pacte a la baixa amb el senyor "talante", traïnt les esperances de molts catalans. Aquella cara de :segur que ningú sap que el senyor Rubalcaba no es podia creure el que el senyor Mas li proposava doncs era menys del que el govern espanyol estava disposat a donar-nos.

Potser el que ens convé de veritat és que el Constitucional es carregui l'Estatut i d'una vegada els catalans fem les coses bé. Junts.
De totes maneres , i això serà qüestió d'un altre post el que segurament farà el Contitucional serà carregar-se algun article i deixar la majoria de les decisions a la interpretació del govern de torn...i els catalans, el que farem és el de sempre: discutir, donar-nos les culpes els als altres i seguir pendents del que ens digui Espanya.

Per cert, jo vaig votar NO a l'Estatut!

Oriol