divendres, 9 de març de 2007

En defensa de l'Oleguer Presas...

Sembla que el dia a dia mediàtic que vivim no permet aturar-se i analitzar què és el que es diu i el que seria més convenient, analitzar què és el que mai s'ha dit.
L'Oleguer Presas ha hagut d'aguantar i aguanta encara en molts camps de futbol de la lliga espanyola ( València i Mallorca per citar-ne dos dels que ens haurien de ser més pròxims ) se'l xiuli deliveradament per coses que no ha dit mai. Segurament, el públic d'un camp de futbol, no és el públic de les publicacions en les que ha escrit Oleguer Presas el citat article, però aquesta no seria la qüestió, ja que segurament seria generalitzar en accés.
És però curiós que en la mateixa plantilla hi hagi un altre jugador, Lilian Thuram, que s'ha significat en moltissimes ocasions en qüestions polítiques que afecten al seu país i fins i tot en temes que afecten a les próximes eleccions presidencials franceses. A la vegada Thuram, es va negar a fitxar per la Lazio per la marcada idiologia de dretes dels seus tifosis. Algú l'ha xiulat mai a Italia? algú l'ha xiulat mai quan juga amb la selecció francesa? Podriem dir doncs, que el problema no és el que s'escriu si no la maduresa política o cívica ( encara que aquesta paraula faci una mica de ràbia utilitzar-la actualment ), no ja dels que van a un camp de futbol, si no dels que utlitzen les opinions i manipulen la informació en beneficis polítics propis. Els que vivim a Catalunya en hem preguntat mai com viuríem el dia a dia informatiu si les televisions a les que tinguessim accés fossin TV1, Ant3 o Tele 5? i si les radios poguessim escoltar fossin la Cope, la SER ( que en el futbol no difereix massa de la Cope ) o Onda CEro? Cal no oblidar que a l'estat espanyol moltes de les televisions i radios autonòmiques no tenen el nivell de moltes de les radios i televisions locals catalanes.

Però anem al que va dir l'Oleguer. No oblidem que el que s'ha dit q a tot arreu és que el futbolista volia que De Juana fos posat en llibertat, cosa que és falsa. Oleguer explica que De Juana portava 18 anys a la presó i que hi seguia en presó preventiva pels articles d'opinió que havia publicat al diari Gara. L'Audiència Nacional, considerava que en els citats articles hi havia un delicte d'amenaces terroristes i per això l'havia condemnat a dotze anys i sis mesos més de presó. Arrel d'aquesta resolució el pres etarra va decidir fer vaga de fam. Desprès d'explicar els fets Oleguer Presas diu : "Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia)". Arribat a aquest punt de l'article l'autor diu que segueix suposant que l'estat de dret actua sense pressions polítiques, de bona fe, però es clar, s'extranya de les manifestacions que va fer López Aguilar: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones'.
Arribats a aquest punt algú pensa que Oleguer Presas ha fet un article defensant que De Juana ha de ser posat en llibertat, o que el que ha fet és un article sobre la politització de la justicia? Em sembla que queda prou clar.
El que potser no agrada de l'article d'Oleguer Presas és que diu algunes veritats , cosa que sembla que avui en dia no agrada massa en el dia a dia polític d'aquest país. Cita el llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', de David Fernandez, en el que es diu el següent:

- l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut.

- Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna.

-De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau.( qui no l'ha vist per Cadaqués passejant-se amb la seva Scoopy?)

-Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa.

- Avui, la mateixa Audiència Nacional diu que no hi ha proves suficients en el cas Egunkaria. Sembla que en el seu moment si que n'hi havia per tancar el diari.

- el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics.

- el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane.

- I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

Així doncs, queda clar que l'article d'Oleguer Presas posava els punts sobre les is en alguns temes d'aquests que sembla que aquest país no està preparat per portar a la llum del gran públic. L'única cosa que feia en l'article era preguntar-se sobre la bona fe del sistema judicial, i acabava l'article, desprès de citar tots aquests casos, dubtant de la d'aquesta suposada bona fe.

En el fons ens podríem preguntar sobre si un esportista d'alt nivell pot ser a la vegada una persona informada, amb criteri, i sobre si el fet d'escriure article d'opinió...per mi la resposta és clara. Si és francés i es queixa sobre els guetos creats a les afores de París, tothom ho accepta. Si és cubà i s'escapa d'una concentració de la seva selecció aprofitant un viatge a l'extranger , també. Ara , si és un esportista català, que en teoria no té cap problema aparent doncs forma part de la primera plantilla del Barça, alehores no....Bé, que cadascú pensi el que vulgui.

En un altre post parlarem del paper que va fer el senyor Laporta quan se li va preguntar pel cas Oleguer, afirmant que el FCB respectava les decisions de l'estat de dret i que potser el futbolista s'havia equivocat fent declaracions des de la sala de premsa del Barça.Escrivint aquestes últimes línies sobre el president del Barça arrel de significar-se o no en temes polítics em ve una imatge del senyor Laporta i el senyor Mas esmorzant a la Rambla Catalunya....no ho he somiat oi?

Dubtava sobre el títol del post, doncs em sembla que el que és més important no és si es comparteix el que va dir el futbolista, el més important és el que es va dir que havia dit.

Oriol