com si deu estar a l'infern?
divendres, 14 de novembre del 2008
divendres, 8 d’agost del 2008
dissabte, 19 de juliol del 2008
Bruce Springsteen
perfecte per un dia com el d'avui recuperar una mica de Bruce. Gaudiu del concert aquesta nit!
diumenge, 11 de maig del 2008
embolic de perfils i enllaços!
És aquí on em deixo veure més freqüentment:
http://www.alooktotheworld.blogspot.com/
tot i que no penso deixar de publicar aquí...
http://www.alooktotheworld.blogspot.com/
tot i que no penso deixar de publicar aquí...
dilluns, 10 de març del 2008
Zaragoza ( Catalunya ) fa guanyar Zapatero...
La campanya de la por de Zaragoza, el cap de campanya del PSC, ha aconseguit que Catalunya hagi votat amb por. El vot de Catalunya ha estat molt a la catalana, és a dir, cercant la solució a fora més que buscant l'entesa dins del país. Això sense dubte ha fet que molta gent hagi votat Zapatero per por a que tornés la dreta espanyola. Això és un fet, cal acceptar-ho. S'ha espanyolitzat del tot la política catalana.
El PSC, aquell partit que diu si al Parlament català i no al Parlament espanyol quan li convé, serà qui ens haurà de defensar els interessos del país en els pròxims quatre anys. És més, podriem dir que Catalunya ha fet president Zapatero oblidant totes les promeses incomplertes de l'estatut, els problemes a rodalies, la falta de diners per tirar endavant la llei de dependència, la pròxima arribada de Bono com a president del Congrés...
Personalment penso que Catalunya hauria de ser valenta, marcar la difèrència i seguir votant en clau catalana, marcant la diferència respecte d'Espanya. Ja fa masses anys que podem veure que Espanya no ens soluciona res, i no ho farà mai. Com va dir un dia Pascual Maragall, pot ser que Espanya et doni diners, però mai busquis que ens entenguin. Si tots els vots que han anat a parar al PSC ( més PSOE que mai en l'actualitat ) s'haguessin repartit entre els partits catalans, no hauriem influit amb més força sobre el mateix senyor Zapatero?
Sembla que la gent no ha pensat així, i el vot en clau espanyola , obligarà a Catalunya a refiar-se del PSC i de les possibles aliances puntuals del PSOE amb CIU. Així doncs ens esperen quatre anys de somriure quan les coses ens vagin bé, i callar i abaixar el cap quan les coses no ens vagin de cara. Això és el que passa quan cerques que algú et solucioni els teus problemes.
El PSC, aquell partit que diu si al Parlament català i no al Parlament espanyol quan li convé, serà qui ens haurà de defensar els interessos del país en els pròxims quatre anys. És més, podriem dir que Catalunya ha fet president Zapatero oblidant totes les promeses incomplertes de l'estatut, els problemes a rodalies, la falta de diners per tirar endavant la llei de dependència, la pròxima arribada de Bono com a president del Congrés...
Personalment penso que Catalunya hauria de ser valenta, marcar la difèrència i seguir votant en clau catalana, marcant la diferència respecte d'Espanya. Ja fa masses anys que podem veure que Espanya no ens soluciona res, i no ho farà mai. Com va dir un dia Pascual Maragall, pot ser que Espanya et doni diners, però mai busquis que ens entenguin. Si tots els vots que han anat a parar al PSC ( més PSOE que mai en l'actualitat ) s'haguessin repartit entre els partits catalans, no hauriem influit amb més força sobre el mateix senyor Zapatero?
Sembla que la gent no ha pensat així, i el vot en clau espanyola , obligarà a Catalunya a refiar-se del PSC i de les possibles aliances puntuals del PSOE amb CIU. Així doncs ens esperen quatre anys de somriure quan les coses ens vagin bé, i callar i abaixar el cap quan les coses no ens vagin de cara. Això és el que passa quan cerques que algú et solucioni els teus problemes.
dissabte, 8 de març del 2008
Un pas endavant.
Fem una crida a la participació!
Que la jornada electoral sigui més participativa que mai!
Que la banda terrorista ETA no aconsegueixi el protagonisme!
Són frases que vam poder sentir ahir durant tota la tarda desprès de que saltés la notícia, esperada encara que mai desitjada, de que ETA havia tornat a matar.
Ahir mateix però es va saber que havien trobat el cadàver de la nena de cinc anys desaperaguda fa cinc mesos al sud d'Espanya.Els malauradament ja típics assessinats de dones en mans dels seus companys/ marits no han deixat de pujar respecte l'any passat, i segur, que avui hi ha famílies destroçades per delictes de sang relacionats amb robatoris o droga. Hem vist o sentit tota la classe política fent crides a la participació per tots aquests casos? Hem vist o sentit als polítics dient a tothom que els assessins de la nena no poden trencar la normalitat del país? Hem sentit o vist als polítics dient que s'ha d'acabar amb els assessins relacionats amb la violència de gènere i que per això anul·len tots els actes de campanya?
Perquè aquesta diferència de discursos? Perquè són més importants 4 assessinats de la ETA respecte als més de les 60 dones mortes l'any passat? Si el seu discurs és el de dir que la ETA són assessins sense cap idiologia i que han perdut el nord, perquè uns aconsegueixen que s'anul·lin tots els actes electorals i els altres passen desaperçabuts? És diferent un que mata la dona o una criatura que un que mata a un regidor?
Crec que la resposta és clara. Els polítics no s'atreveixen a fer un pas endavant. No s'atreveixen a variar el discurs enquistat de sempre. Ho han anul·lat tot, han deixat de fer els actes de campanya electoral i han sortit tots a la televisió amb cara de pena i prometen que trobaran als culpables i els portaran davant la justicia. Però ho han fet amb la resta de persones assassinades enguany? No, no ho han fet, i potser cal començar a preguntar-se perquè.
És diferent un assessí quan ho fa suposadament per política que quan ho fa per masclisme o diners?Que cadascú pensi el que vulgui, però quin tipus d'assessinat dóna més vots?
Que la jornada electoral sigui més participativa que mai!
Que la banda terrorista ETA no aconsegueixi el protagonisme!
Són frases que vam poder sentir ahir durant tota la tarda desprès de que saltés la notícia, esperada encara que mai desitjada, de que ETA havia tornat a matar.
Ahir mateix però es va saber que havien trobat el cadàver de la nena de cinc anys desaperaguda fa cinc mesos al sud d'Espanya.Els malauradament ja típics assessinats de dones en mans dels seus companys/ marits no han deixat de pujar respecte l'any passat, i segur, que avui hi ha famílies destroçades per delictes de sang relacionats amb robatoris o droga. Hem vist o sentit tota la classe política fent crides a la participació per tots aquests casos? Hem vist o sentit als polítics dient a tothom que els assessins de la nena no poden trencar la normalitat del país? Hem sentit o vist als polítics dient que s'ha d'acabar amb els assessins relacionats amb la violència de gènere i que per això anul·len tots els actes de campanya?
Perquè aquesta diferència de discursos? Perquè són més importants 4 assessinats de la ETA respecte als més de les 60 dones mortes l'any passat? Si el seu discurs és el de dir que la ETA són assessins sense cap idiologia i que han perdut el nord, perquè uns aconsegueixen que s'anul·lin tots els actes electorals i els altres passen desaperçabuts? És diferent un que mata la dona o una criatura que un que mata a un regidor?
Crec que la resposta és clara. Els polítics no s'atreveixen a fer un pas endavant. No s'atreveixen a variar el discurs enquistat de sempre. Ho han anul·lat tot, han deixat de fer els actes de campanya electoral i han sortit tots a la televisió amb cara de pena i prometen que trobaran als culpables i els portaran davant la justicia. Però ho han fet amb la resta de persones assassinades enguany? No, no ho han fet, i potser cal començar a preguntar-se perquè.
És diferent un assessí quan ho fa suposadament per política que quan ho fa per masclisme o diners?Que cadascú pensi el que vulgui, però quin tipus d'assessinat dóna més vots?
dimecres, 23 de gener del 2008
Relats conjunts
Necessito ajuda. Necessito que algú m'ajudi. He estat molts dies callat, quiet, obedient, però no puc més. No suporto la idea de quedar-me aquí per sempre. No suporto la idea de romandre aquí, immòbil, veient com desfilent davant meus vides i vides amb la capacitat de moure's, de sentir, d'observar, d'olorar...necessito ajuda, necessito algú que entengui que he decidit viure, sentir, respirar...o potser no, no patiu, salto jo sol, serà la millor manera de començar a Viure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
